dilluns, 13 / juliol / 2009
diumenge, 12 / juliol / 2009
dissabte, 11 / juliol / 2009
Cami d’Itaca? Quan, Com i Quin?
L'altre dia vaig anar a escoltar a en Carretero. A mi em sembla un gran idealista, coherent i bona persona. Fa ja un temps la seva advertència als ex-seus d'Esquerra, que estar al govern de Catalunya només era un oasi i no el final del camí i aquest era la independència. Em va colpir, des de aleshores l'he anat seguint.
No puc dir que combregui amb la seva manera de pensar el "COM". Tant els seus ex-companys, com molts altres dels que manen avui dia a Catalunya, tenen la seva menjadora i la de propers i familiars "rica i plena" cada dia i no estan per perdre privilegis, per tant no es declararan independentistes en el seu programa electoral, els meus els de CDC potser, però a dins de CiU hi han moltes corrents i opinions i no tots estan per la feina.
El cas es que tothom vols conservar els seus regnes taifes i ningú vol prendre el risc, per quelcom més elevant, més real, més patriòtic, més per "tots" els Catalans.
El perill i l'enemic el tenim a casa, els acomodats no arriscaran, ni gents ni mica, per deixar de ser-ho i els que es volen acomodar, no s'embarcaran en creuades que els poden allunyar de la direcció de la barca.
No m'agradaria xafar la il·lusió de ningú, simplement constatar les misèries de la naturalesa humana, Catalana o no.
Per tant i jo ja fa temps que ho repeteixo, el millor seria fer una consulta popular. El nou estatut ens permet - és una llei Espanyola - fer-ho per demanar el concert econòmic, que és un primer pas, que al meu entendre s'hauria de fer. Es tracta de controlar "la pela dels Catalans a Catalunya". Aquest poder de convocar una consulta popular per llei, no la tenen ni els Bascos, en canvi ells, si que tenen el concert econòmic.
Si el resultat de la consulta fos que SI – i segur que hi han moltes més probabilitats de que els Ciutadans votin a favor de la seva butxaca, que els politics del parlament Catalunya, votin a favor de la independència del seu País - . Aleshores l'Estat s'hauria de definir si incompleix la seva pròpia llei i si s'atrevissin a contradir-se a si mateixos, pot ser seria l'hora de que els Catalans, empréssim altres maneres menys civilitzades però més eficients de demanar les coses.
El concert econòmic no és res que s'hagi d'inventar i ha comunitats que el tenen, per tant nosaltres també hi tenim dret, sense que s'hagi de canviar ni una coma de la seva "Constitució inamovible", a més, provar-ho no costa res i desprès ja veurem el camí que prenem, amb els nostres a la butxaca i no a la dels altres.
El que no pot ser i em va agradar el símil que va fer en Carretero, es que donem els diners fruit del nostre treball i els nostres esforços al veí i que aquest ens els administri i ens digui el que podem fer o no, després de haver repartit part del que és nostre, entre amics i parents, per fer-los contents.
Benvinguts tots, de camins n'hi poden haver molts, però de factibles o pràctics pocs i aquests són els únics que ens poden portar al final del camí. Per tant no perdem més el temps i comencem a caminar, sense presa però sense pausa, tots amb la mateixa finalitat i al final del camí, serà l'hora dels aplaudiments, els brindis i les abraçades, però no abans. No gasteu esforços en va si no esteu segurs del camí que feu, tots som necessaris, però no cal fer foc d'encenalls, a menys que aquest foc serveixi per fer aixecar els culs de la cadira de alguns acomodats. Encara no tenim res i ens queda molt camí, Catalans no ens entretinguem massa, deixem de parlar i posem-nos a treballar.
Recordeu que la qüestió és molt simple :"La pela es la pela".
Visca Catalunya!
Bon cap de setmana.
Josep M. Torras Payerol
PD: L'amic Pol Gomà, també hi diu la seva.
Qui és el pobre? Non Comment.
He rebut aquest escrit d'un amic, l'he traduït al Català i sincerament no necessita comentari, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
"Així estan les coses:
Li vaig enviar a un amic que viu als EUA un e-mail amb una pregunta: Per què som pobres els espanyols? Aquesta va ser la seva resposta des EUA:
Hola, com es veu que els arbres no et deixen veure el bosc ...
Com pots dir pobra, quan ets capaç de pagar per un litre de gasolina més del triple del que pago jo? Quan et dónes el luxe de pagar tarifes d'electricitat, de telèfon i mòbil un 80% més cares del que em costen a mi? Com pots dir pobra quan pagues comissions per serveis bancaris i targetes de crèdit el triple del que aquí ens costen, o quan per un cotxe que a mi em costa 2.000 dòlars tu en pots arribar a pagar l'equivalent a 20.000 dòlars? Per què vosaltres sí que us podeu donar el gust de regalar 18.000 dòlars al govern i nosaltres no? ¡No T'entenc! Nosaltres, els habitants de Florida, som pobres. Per això el Govern estatal, tenint en compte la nostra precària situació financera, ens cobra només el 2% d'IVA (més un altre 4% que és Federal; total = 6%) i no el 16% com a vosaltres els rics que viuen a Espanya.
A més, sou vosaltres els que teniu "Impostos de Luxe" com són els impostos per gasolina i gas, per alcohol, cigars, cigarretes, cervesa, vins, etc. que arriba fins al 320% del valor original, i altres com: Impost sobre la renda (impost sobre el sou), impost sobre automòbils nous, impost als béns personals, impost als béns de les empreses, imposat per ús de l'automòbil (de circulació). I tan feliços que encara us doneu el luxe de pagar un 16% d'IVA per aquests impostos, a més de tots els tràmits i pagaments nacionals i municipals (taxes).
Perquè si vosaltres no fóssiu rics, quin sentit tindria tenir uns impostos Nacionals, Autonòmics i Locals, d'aquest calibre? ¿Pobres?, D'on? Un país que és capaç de cobrar l'Impost als Guanys dels Béns Personals per avançat (mitjançant retencions) com Espanya, necessàriament ha de nedar en l'abundància, perquè considera que els negocis de la nació i de tots els seus habitants sempre tindran guanys a malgrat saquejos i assalts, suborns, terratrèmols, sequera, hivern, corrupció, saqueig fiscal i inundacions i per descomptat segur que tots han de guanyar moltíssim.
Els pobres som nosaltres, els que vivim a USA i que NO paguem impost sobre la renda si guanyem menys de 3.000 dòlars al mes per persona (més o menys 2.000 EUR). Vosaltres teniu a més l'IBI, impostos d'escombraries, impostos sobre el consum d'Aigua, Gas i Electricitat.
I us permeteu de pagar seguretat privada en bancs, urbanitzacions, municipals, etc. mentre que nosaltres ens conformem amb la pública. Fins i tot envieu els fills a collegis privats, i miri si serem pobres aquí als EUA, que les escoles públiques ens presten els llibres d'estudi preveient que no tenim amb què comprar-los.
A vegades em sorprèn la riquesa dels espanyols que demanen un préstec qualsevol, i són capaços de pagar el 8% mensual d'interessos, com a mínim.
No com aquí, que amb prou feines arribem al 8% anual (generalment 7.8%), justament perquè no estem en condicions de pagar més.
Suposo que, com tot ric, té un cotxe i que està pagant un 8% o 10% anual d'assegurança; si li serveix d'informació, jo pago només 245 dòlars per any. I com que us sobren els diners, vosaltres si que podeu fer pagaments anuals en concepte d'això que vosaltres anomenen Impost de Circulació, (a part de l'ITV, zona verda, zona blava, aparcament forçosos, etc. Mentre que aquí nosaltres no podem donar-nos aquests luxes i paguem 15 dòlars anuals per el "sticker" sense importar quin model de cotxe condueixis, però clar, això és per la gent de recursos).
Això es ser ric! Ser ric, és tenir 86.000 regidors, gairebé 9.000 alcaldes, 17 Presidents d'Autonomies, gairebé 1.600 parlamentaris autonòmics, 350 diputats en Corts, 300 senadors, 200 parlamentaris a Estrasburg, una Casa Reial, 20 Ministres i tots els seus adlàters - paradoxalment a menor rang, major sou, hi ha alcaldes que guanyen més que el president del Govern -, tot això per a un país tan petit com el seu.
Això és ser ric! Vaja, que vosaltres os vau quedar a Espanya perquè sou rics. Som els pobres com jo els que hem d'anar a provar sort a altres llocs.
Bé, li envio una abraçada i ja m'explicarà com els hi va amb el nou pressupost, el que sí és segur és que els augmentaran més els impostos. Però no es preocupin, que la inflació els hi diluirà.
Però bé, això és el de menys quan es tenen els diners per pagar. I tinguin per segur que en el proper discurs li donaran un gran aplaudiment al seu president.
A més això és el que s'ha de pagar per viure en la 8ª potència mundial, el millor lloc del món i tercer on la gent se sent més feliç del planeta.
Una salutació:
El seu pobre amic immigrant.
PD: Si no ho re-envies no et passarà absolutament re,s però si decideixes fer-ho possiblement altres s'indigna igual que tu, i els teus governants rebran més i més salutacions per a la seva progenitora. Almenys així ens unim en una cosa i qui sap, potser algun dia, podrem canviar les coses al nostre país."
dimecres, 8 / juliol / 2009
divendres, 3 / juliol / 2009
L'idioma en la llei d’ensenyament a Catalunya. Un mitjà o un fi?
Jo crec que ens perdem en disquisicions inútils quan s'hauria d'anar anar a l'origen, a la font. Estem parlant del Català i el Castellà com a llengües vehiculars o estem parlant de que són la finalitat de quelcom?
Mai s'ha de perdre de vista la utilitat d'un instrument, en aquest cas la llengua, perquè si perdem l'utilitat, perdem l'esperit.
Una llengua es un vehicle de comunicació entre persones, si despullem el sant ens trobem que no es la finalitat, sinó només un vehicle per comunicar-se, per tant el Català a l'escola és un instrument i un mitjà per adquirir coneixements, cultura i educació.
La finalitat és que els estudiants adquireixin un bagatge educatiu, que els permeti ser ciutadans, ben educats, ben culturitzats i ben preparats, en la llengua que ho facin es secundari. Hi ha algun pare normal que no se senti orgullós del seu fill, pels seus coneixements i per la seva cultura?
Aleshores i per abreujar podem dir que a Catalunya s'ensenya amb el Català com a llengua vehicular, no contra el Castellà, l'Anglès, el Suahili o qualsevol altra llengua, simplement és més fàcil, més econòmic i és el que hi ha a Catalunya.
Preguntar si un pare no té el dret a que el seu fill s'eduqui en Castellà, és un tòpic, podríem preguntar primer que entén per educar, perquè la llengua de "per se" no educa i desprès preguntar si el pare marroquí també té dret a demanar que al seu fill l'eduquin en Àrab, el kenyà en Suahili o cadascun d'entre les 120 nacionalitats diverses que hi ha a Catalunya en la seva llengua d'origen. Per aquesta norma de dret, tots hi tenen el mateix, però Catalunya no és la torre de Babel, ni una colònia de les "Españas".
Evidentment no oblido que físicament estem a la península Ibèrica, concretament al Nord Est de la part anomenada Espanya, però també estem a Europa i si m'apureu al Mon i la diversitat de les llengües, la cultura i del coneixement no te perquè ser un inconvenient, ni una frontera, sinó un avantatge que enriqueix.
Els pares i dic els pares, perquè aquí hi ha molt de manipulador que fa servir la llengua per coses que no son la seva funció, ni el que pertoca, han de voler que el seu fill rebi la millor educació possible i si el seu fill al sortir de l'escola parla tres idiomes, millor que de dos i quatre encara més bé, però sense perdre de vista el que és més important, els coneixements, l'educació i la cultura.
Diuen que el saber no ocupa lloc i sense voler menysprear a ningú, en un dels col·lectius més intel·ligents del mon, el que precisament i proporcionalment ha tingut més premis Nobel, la majoria dels seus components parlen com a mínim quatre llengües. Així dons, la pluralitat idiomàtica és un avantatge o un inconvenient? Clar que sempre en hi ha hagut que van contra certes coses, per amagar les seves intencions o les seves mancances.
Finalment podem dir, que de ruc se'n pot ser en qualsevol llengua "Quod natura non dat, Salmantica non praestat". O com deia l'inefable Einstein, "l'estupidesa humana és infinita".
"Knowledge, education and culture. What else!"
En fi, que ens podríem deixar de bajanades, de discutir si son llebrers o conillers, la finalitat és que atrapin la caça.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dijous, 2 / juliol / 2009
La tómbola Municipal d’Igualada. Va de premis.
Extracte de la notícia apareguda en els diaris locals sobre el premi atorgat al pàrquing Municipal Nord de SIMA.
"El regidor de Via Pública i Mobilitat d'Igualada, Xavier Figueres, explica que ASESGA ha valorat aquest aparcament com el millor de 300 places de tot l'estat, pels mètodes constructius, les característiques de l'aparcament pel que fa a la senyalització de cadascuna de les places o l'amplitud i la polivalència dels espais. També han valorat el model de gestió des el punt de vista dels mitjans tecnològics, el manteniment i el funcionament d'aquest aparcament".
Clar que no diuen que és un aparcament que encara no "funciona" perquè a la gent li costa fer-ne ús. El mateix, Figueres es dona compte del problema i diu "estar convençut que de mica en mica anirà sent més útil i som conscients que aquest aparcament millorarà, però també és veritat que podent aparcar en superfície, la gent ho prefereix a fer-ho en un lloc soterrat."
Mireu jo ja no sé si només ens prenen per ases o és que ho som. Ací la norma és fotre-la pel broc gros. Estic estordit de la manca de seriositat, rigor i sentit comú que demostren els polítics que "administren" els diners de la nostra ciutat. És a dir els nostres.
Extrec del llibre del Principi de Peter, "Professor Peter, els polítics son unes persones molt intel·ligents i ens estan enganyant, o son uns beneits i se'n vanen de ser-ho?" evidentment la resposta va a gust del consumidor i el llibre no l'he escrit jo.
Primerament analitzem una mica la noticia:
- En les fotografies que mostra un setmanari es veuen només tres vehicles aparcats. Un d'ells es la grua de SIMA - hi deu tenir plaça gratuïta -, l'altre deu ser el cotxe del que fa l'entrevista i el tercer el regidor de torn. Per fer-ne publicitat, ho trobo molt infantil i pobre. En un altre mitjà, no se'n hi veu cap.
- De la construcció, mitjans tecnològics i l'última tecnologia no en dubto, va costar un grapat de diners i ho hem pagat entre tots. Quan els que paguen ho fan amb diners que no són seus sempre vol el millor del millor. Això de les característiques de l'aparcament i senyalització em sona una mica a burleta. És que aquest aparcament té aire condicionat, nevera i els cotxes s'aparquen sols o hi han nomes unes ratlles a terra que el delimiten? Que la pintura i les pilones estiguin en bon estat, és perquè el pàrquing quasi no el fa servir ningú, no per una altre cosa. I en quan a l'espai i accessos només faltaria, quan no hi havia cap condicionant. En canvi no fa esment que no es pot anar a l'hospital sense sortir al carrer, i sent ambdues obres noves el fet de no haver previst una connexió entre elles no deixa de ser una badada enorme.
- En quant a la polivalència ho diuen perquè s'hi fan, partits de futbet i de bàsquet o hi ha quelcom que se m'escapa.
- Respecte al manteniment i funcionament d'aquest aparcament, es refereixen a que esta ben net i polit i que han hagut de reduir el personal per la manca de clients? O que d'un pressupost d'ingressos de més de € 300.000 només n'han recaptat € 24.000 el primer any? O que ha hagut de recórrer a noves zones blaves i obres no existents, per obligar a aparcar-hi?
- Dir que la gent prefereix aparcar a la superfície que a un lloc soterrat, es no dir rés. S'ha de dir que la gent prefereix aparcar gratuïtament, que pagant. L'Ajuntament que ha de resoldre els problemes de mobilitat, vol fer d'empresari (dolent com sempre) i llença els diners i espolia els ciutadans. Per fer aparcaments de pagament ja hi ha empreses que en saben fer, sense necessitat d'escurar les butxaques dels ciutadans, i a més corren amb el risc de l'explotació i funcionament.
- Ens hem d'alegrar per la concessió del premi, però em temo que deu ser d'algun "organisme amic" (és a dir dels que també viuen del conte). Passi que diguin que es bonic i està ben construït - que per això es paga - però si s'hagués de valorar la previsió i gestió d'un aparcament en lloc de premi li atorgarien la carbassa.
- El premi el va recollir l'Alcalde Aymami. També m'està bé, ja que ell es el responsable d'aquest desgavell d'administració i gestió. El gerent de SIMA d'ADN socialista, no apareix mai per enlloc, per tant haig d'arribar a la conclusió o que té vergonya de sortir-hi o que n'Aymami fa les seves funcions. Ens podem doncs preguntar qui sobra en aquesta entitat en Aymami o el gerent?.
- Aprofitant la ben "entesa" he trobat que la selecció de personal de SIMA segueix uns criteris ben peculiars. Entre els vigilants de les zones blaves hi ha una bona part de personal del Barri de Fàtima, el president de l'associació de veïns del Barri de Montserrat i algun que altre parent. Deixant a part que tothom mereix tots els respectes, em sembla que no s'ha fet cap mena de concurs i les eleccions han estat a dit (de l'Alcalde i la seva colla, és clar). Sembla de molta barra, en els temps que corren, fer servir aquests criteris "estrictament professionals" de gestió de personal. Molta de la gent parada d'Igualada, que els voten o no, es podrien sentir capacitats, no els sembla?. Si volen comprar vots posin els calers de la seva butxaca i ningú els hi podrà retreure, encara que d'això abans en deien caciquisme. Però fer-ho amb diners públics ja no se'n diu amiguisme, clientelisme i nepotisme, sinó que s'hauria de tenir una valuació moral i jurídica diferent. No sé si també els han donat el premi per això.
Aprofitant aquest escrit i la gestió de les Zones Blaves per part de SIMA. M'agradaria saber que es n'ha fet de les signatures 11.000, estrictament legals o no, que la ciutadana Imma els hi va presentar ara ja fa uns dos mesos, sobre la convocatòria d'una consulta popular sobre l'ampliació de les Zones Blaves. Que hem de pensar?:
- Les han llençat a la brossa.
- Encara les estan contant?
- S'estan entrevistant amb cada un dels signants?
- Ens estan prenent el pel?
- No s'atreveixin a donar el resultat?
- O estan allargant donar la resposta el màxim possible per sentir-se legitimats per seguir escurant la butxaca dels ciutadans?
Per aquesta forma de gestionar també hi ha premi?
En fi que tot plegat ens fa sentir vergonya. I no per haver fet res mal fet, sinó perquè, encara que vulgui no puc oblidar, que són els nostres representats i ho fan de pena!
Jutgin vostès mateixos a veure si hi ha premi.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
diumenge, 28 / juny / 2009
Cavalls d'en Jordi Gili - Quina bellesa, quina pau.
dissabte, 27 / juny / 2009
Punt de vista - El 2.0, la Política 2.0 i la realitat.
A veure si ens entenem, en aquest mon de frikis que som els seguidors a ultrança de les noves tecnologies en el que m'incloc i ha molt d'esnobisme i poc de pràctic, però a mi aquesta ultima part és la que més m'interessa, doncs es quelcom innovador. Poc però bo.
Si mirem al twitter ens trobem a molta gent que actua de forma compulsiva enviant missatges a totes hores, que s'hi desgranéssim una mica, cap d'ells ens aporta gran cosa, simplement aquella persona en fa del twitter un diari de la seva vida, que els seus agregats podem compartir o no. Altres fan un relat de les seves activitats professionals, que em sembla molt bé, però que de molts d'ells no tinc cap interès en compartir, doncs moltes vegades és només auto-propaganda. Uns en hi treuen el seu suc i el fan servir com a mitjà de màrqueting 2.0, que trobo que és una bona utilitat, en la que de moment no hi estic interessat. Finalment en hi ha d'altres que aporten fotografies, enllaços, comentaris, idees i esdeveniments, interessants. Aquests últims són els que em plauen més, entre ells els twits de diaris, que no són biunívocs o sigui 2.0 fins que no vas a la noticia directa, però em serveixen per estar al cas de la rabiosa actualitat.
Al facebook, una mica més del mateix però amb més de 140 lletres. Aquí també hi ha la gent que comparteix causes, s'hi apunten i ja esta. Quan la causa està molt fresca l'intercanvi és molt intens i després es va refredant fins a ser pràcticament nul. Molts estan apuntats a centenars de causes per inèrcia i això es pura bagatel·la. També es comparteixen blogs, fotografies i llocs comuns, aquests punts són els que trobo més interessants i en faig més us.
Aquestes tecnologies 2.0 són unes modes, que quan deixin de ser-ho, només hi quedarà la gent que en fa un ús pràctic o ens passarem tots a una altre moda més actual. Molts dels més frikis, enllacem el twitter, el facebook, el blog, el flick, en el meu cas els àlbums de fotografia de google, etc.
No me'n puc estar de dir la frase que posa una cosa de moda: - Encara no tens....? O l'encara no estàs a......? Amb la que els que han descobert quelcom nou et fan sentir com si fossis beneit, perquè ells ja en fan us i tu no, d'això en hi ha molt en el 2.0.
Una altra cosa i aquesta és la finalitat d'aquest post, és quin us en fan els polítics.
Molts dels polítics que fans us dels nous mitjans 2.0, uns, pocs, en fan us com qualsevol altre ciutadà normal, alguns ho fan en un acte d'esnobisme, altres com una manera de passar el temps vagarós i també alguns, els menys, una forma de comunicar-se amb els electors!
L'abús que se'n fa per part dels responsables de les noves tecnologies dels partits, també s'ha de tenir en compte. Molts blogs, twitters, facebooks, videoblogs, no tenen res a veure amb el polític que hi posa l'emoticona, simplement són instruments electorals destinats a captar vots i a fer veure la modernitat de tal o qual polític. Evidentment la política 2.0 en si, es una fal·làcia. No podem pretendre ser tan innocents, com per pensar que un polític en plena campanya, es pot posar a contestar tots els twits dels seus electors o respondre al facebook, o posar al dia el seu blog, no donaria l'abast per molt que s'hi esforces.
Per tant no ens hem d'escandalitzar si hi han blogs, videoblogs, twits, facebooks, xarxes socials, etc. de polítics que es presenten a les eleccions i només funcionen durant el període electoral, molts d'ells és molt possible que quasi ni se n'assabentin que hi estan apuntats i les respostes no les donen ells, sinó d'altres.
També hi ha blocs actius i vius de polítics, en el que ells no hi posen ni una coma, per quelcom tenen el seu cap de premsa particular.
Tot això no fa ni més bo ni més dolent tal o qual polític, simplement forma part de la maquinaria propagandista, electoral o de partit i no te res que veure amb el 2.0, per tant no podem pensar que la política 2.0 te que ser el que nosaltres ens pensem que és, simplement es política i prou o en el millor dels casos política 1.0.
Que hi ha uns quants polítics, que fan gecs i mànigues per ser 2.0? Indubtablement, però són una minoria, alguns segueixen sent moltes vegades només unívocs, política 1.0, doncs deixen el seu missatge o només fan propaganda de les seves activitats, d'altres més actius ho fan per esnobisme i intenten seguir el ritme i els menys, tal vegada ho fan per millorar la classe política i/o per intercomunicar amb el ciutadà o elector. Sobretot joves polítics per interactuar amb la joventut, que és la classe més escèptica i crítica políticament parlant.
Faig menció expressa d'en Ricard Espelt, en el que a vegades m'emmirallo, però d'ell no podem dir que és un polític 2.0 de l'etiqueta que sigui, simplement és un altruista 2.0, i això si que ho valoro, però malauradament és un "ave raris"!
La meva conclusió: Hi ha el que hi ha i no per això ens hem d'estripar les vestidures, tothom fa us o abús del 2.0 pel que l'interessa i els demés tenim el dret i la llibertat d'escollir el que volem i el que no, per això es 2.0, interactues quan et sembla i ho deixes de fer també quan et sembla. Més llibertat d'escollir que aquesta no en hi ha.
Segur que em deixo moltes coses en el "tinter 2.0", però per avui ja en hi ha prou.
Que ho dos punt zereu bé.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol - Avi 2.0
PD: Posts de referencia:
- Ricard Espelt : http://www.theplateishot.com/?p=649
- Sergi Sabaté: http://sergisabate.cat/blog/tremosa-i-junqueras-ja-fallen-a-internet/
divendres, 26 / juny / 2009
Comentaris I a l’Independentisme, “l’abans” i “l’endemà”.
Taciasu diu:
Juny 25, 2009 a les 11:16 pm
Benvolgut Sr. Josep M. Torras Payerol,
Dispensi'm, i dispensi'm pel que diré.
Tem als espanyols o a la incapacitat dels catalans per autogovernar-nos?
Prefereix una Catalunya espanyola governada pels seus, volia dir, governada amb el cap, o prefereix que siguem independents?
A mi no em preocupa "l'endemà". Ans al contrari. Penso que l'endemà serà millor que l'avui. Crec que ens en sortirem prou bé governi qui governi.
El temps juga en contra nostra. La situació internacional ens és molt propícia ara. D'aquí a quatre anys potser ja no ho serà tant. I m'agradaria no haver d'esperar tant.
Enric I. Canela diu:
Josep M. Torras,
Evidentment no compartim el procediment. Jo crec que s'havia d'haver debatut el projecte de referèndum. Els polítics nacionalistes tenen l'obligació de treballar per la independència, altrament no són nacionalistes.
No soc pas ximplet (crec, això és subjectiu) i ja sé que no s'improvisa. Et puc ben assegurar que no hi havia cap improvisació.
Justament tocar de peus a terra decenni darrera de decenni ens deixarà convertits en la regió de Cataluña (amb enye).
Dit això, després de la independència es fan unes eleccions i es decideix quin camí a seguir. Com qualsevol país normal. Aquesta música del concert i de tot això fa trenta anys que l'escolto. Jo no he vist mai que un país escrigui la seva història abans de recuperar la llibertat, la llibertat per decidir. I per cert, som bastants els que podem cap i cor. El que passa que el meu programa polític no té perquè engrescar a ningú. Carretero pensa una cosa, la que sigui, i Espot pensarà una altra i etc. Que s'apunti qui vulgui. No som un país de nadons indocumentats, som madurs políticament i no passaria res, no cauríem a cap abisme. El camí espanyol, que si no reaccionem durarà sempre, no ens portarà enlloc.
Enric I. Canela diu:
Taciasu
No cal dir que compartim plenament les idees.
Enric Canela,
No discuteixo els teus plantejaments per abandonar CDC i és més, puc dir que et considero una persona valenta i conseqüent per la coherència que demostres, però no per això haig de compartir els teus arguments. Evidentment no et considero un ximple ni molt menys, però el plantejament, Independència i l'endemà eleccions em sona molt a un cor absolutament Catalanista, però gens realista.
Tan tu com en taciasu amb el que dius compartir les idees, em podríeu explicar-me d'una manera fefaent, amb que conteu per guanyar el referèndum? Amb els Catalans de soca-rel - que ja fa temps som minoria -, amb els nous Catalans de segona o tercera generació, amb els nou vinguts, amb els nacionalistes espanyols del PP-ppc, amb els nacionalistes espanyols del PSOE-psc, amb els de CiU no convençuts, amb els d'esquerra i pijo-progres de la poltrona, amb els del vot en blanc o amb la majoria que no vota? Aplicant el seny, aquest ens diu que malauradament hi han poquíssimes possibilitats d'èxit, per no dir cap.
Però no us vull ni em vull desil·lusionar, jo crec que per vèncer s'ha de convèncer i hi ha altres camins, camins que crec més realistes per arribar al mateixa finalitat, ja us n'he explicat un en el meu post, no invento res, el concert econòmic ja existeix i en teoria segons una constitució que no és la nostra, diu que tots els Espanyols som iguals, excepte "un i família", per tant no hem de trencar ni canviar res, per fer el primer pas. Però no tot es tan simple, ni tan senzill, ens queda molt per recórrer i segueixo dient, si no ho fem amb el cap i el cor en conjunt, no hi ha res a fer.
La república independent de casa meva, per desgracia avui per avui només la pots fer, amb mobles de l'IKEA.
Per tant podeu comptar amb mi en pensar sortides assenyades, coherents i factibles per arribar a la independència, però per fer volar coloms, com ja ho he dit abans, tinc altres coses millors en les que distraurem.
Una abraçada.
Taciasu,
els meus són els del cap i el cor i no són ningú sense els altres, els de només el cor o només el cap i com ja t'he dit abans jo no combrego amb rodes de moli.
En quant a governar-nos, Espanyols, Catalans, Barcelonins, Anoièncs o Igualadins, tot son etiquetes, jo només crec en la de bons o mals governants, o és que en aquest cas hi ha orígens excloents, per ser un bon o un mal administrador?
Jo només vull per Catalunya el que es nostre, si ens ho donen, diré que tenim uns bons gerents per administradors i sinó, diré que son uns lladres, siguin Catalans o no. La solidaritat la dono per sobreentesa. Però la "pela es la pela" i tot el que ens repercuteixi o sigui bo per les butxaques de tots el Catalans serà bo per Catalunya i els Catalans i el contrari serà dolent, sense entrar en els orígens o etiquetes de qui ens governi, ara o en el futur.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
dijous, 25 / juny / 2009
Independentisme, “l’abans” i “l’endemà”.
N'Enric Canela en el Gran blog del Sobiranisme, escriu un post en el que ens explica que és dona de baixa de CDC desprès de 25 anys, entre moltes altres raons, perquè CiU no va recolzar en el parlament Català, la iniciativa de fer un referèndum popular el 10 de Setembre del 2010.
Primer dir que és una verdadera llàstima que n'Enric es doni de baixa, algú hauria de revisar quelcom dins a CDC.
Tampoc entraré en les seves raons per donar-se de baixa, el que si m'he permès es fer un post amb petites reflexions al seu escrit, sobre la part de l'independentisme, que ha sigut contestat per un tal Sr. Taciasu, al qual també responc.
Tal dit tal fet:
Juny 24, 2009 a les 9:18 pm
Josep M. Torras Payerol diu:
Enric,
Com dic sovint sóc militant de CDC, simplement per vehicular les meves inquietuds polítiques i evidentment no combrego amb rodes de molí.
En aquest cas no voldria ser malaventurós, simplement només fer una reflexió pràctica en mig de tot aquest esperit independentista:
- L'endemà del 10 de Setembre del 2010 suposant que és fes un referèndum per la independència de Catalunya i no hi hagués majoria. Que passaria? Abandonarien els independentistes el seu projecte?
- Si la participació fos molt baixa i es guanyes o perdés es donaria per vàlid el resultat?
- Que passa l'endemà?
Idealment tot és fàcil, però encara no he vist ningú que hagi previst l'endemà, en el cas hipotètic que fos factible i t'asseguro que aquestes coses no s'improvisen.
Per tan en la meva humil opinió, d'independentistes de cor ho som molts, però de cap, encara no hi veig ningú que hagi posat fil a l'agulla.
Convindria una mica que tots plegats poséssim una mica de seny i toquéssim de peus a terra, perquè el futur encara s'ha d'escriure, però s'ha de preveure.
Visca Catalunya!
Taciasu diu:
Juny 24, 2009 a les 11:53 pm
Sr. Payerol:
Com vostè, hi ha molts catalans que no es proclamen independentistes perquè pensen que no seríem independents encara que s'assolís una gran majoria independentista. Creuen que només s'aconseguiria inestabilitat, guerres, en definitiva, retrocedir. És un peix que es mossega la cua: no som independents perquè no hi ha una clara majoria independentista, i no hi ha una clara majoria independentista perquè encara que hi fos, no seríem independents.
Cal que se us demostri un full de ruta realista que us faci sortir d'aquest cercle.
Escolteu, aquest full de ruta consisteix en la internacionalització del conflicte català. Els deu mil de Brussel·les van emprendre el bon camí.
La situació de globalització mundial ens és molt favorable. Perquè la globalització fa que tots els Estats s'organitzin en dos bàndols. En un bàndol hi ha els nostres enemics: Espanya, França i la Unió Europea, per qui som un problema. A l'altre bàndol hi ha els enemics dels nostres enemics. Més fàcil que ara no ho hem tingut mai. És hora de negociar.
Josep M. Torras Payerol diu:
Juny 25, 2009 a les 9:33 am
Taciasu,
Primer només per matisar i ja que dono la cara amb noms i cognoms agrairia que o se m'anomenes pel no de pila o pel nom complet, jo no sóc com els jueus que diuen que "maternitas certa, paternitas incerta", sóc fill del meu pare i de la meva mare.
Una vegada aclarits aquests termes Sr. Taciasu, si vols que t'anomeni d'una altra manera ja m'ho farà saber.
Primerament no estic esperant que ningú m'ensenyi el full de ruta, acostumo a pensar per mi mateix i a resoldre els meus propis problemes.
He escoltat i llegit a tort i a dret fulls de ruta, des de López Tena fins a Carretero, tots em mereixen el seu respecte, però encara no n'hi trobat ni un que em digui el que passarà l'endemà d'aquesta "independència" i no parlo ni de guerres físiques ni comercials, simplement em pregunto si les coses son factibles d'una manera fefaent i que si hi ha algú que hagi pensat i racionalitzat "l'endemà". Tenir els mateixos gossos amb diferents collars no em satisfà, encara que aquests parlin Català.
Per mi el primer pas cap a una hipotètica independència, no comença evidentment per aquesta espècie d'immenjable Estatut sinó per un concert econòmic amb l'Estat i per suposat que tingui en compte l'espoli fiscal d'aquestos anys, potser durant un temps cobraríem quota de solidaritat de l'estat central, fins fer les paus.
Una vegada assolit, veuríem si els nostres representants Catalans ho sabrien administrar bé. I potser aleshores, com que ho faríem molt bé, sabríem el que és nostre i el que no i com que la gent estaria contenta amb aquest sistema, podríem començar a pensar amb l'independentisme, amb unes certes possibilitats d'èxit. En aquest cas estaríem escrivint el llibre de "l'endemà".
Però la gent que fa volar coloms independentistes o polítics com alguns d'esquerres o perquè no de CiU, que fan servir l'independentisme pel seu propi benefici, sense aportar-hi res de profit, no ens porta a la independència, simplement es una manera de passar el temps i jo en conec de més bones i profitoses.
Per tant o construïm una base solida, conseqüent i realista o sigui "l'abans" de d'independència i preveiem el futur d'una manera lògica i raonable "el després" o tot quedarà en molt bons desitjos, però simplement això desitjos. D'un avió t'has de tirar amb paracaigudes, es de calaix.
Repeteixo: Visca Catalunya independent, feta amb el cap i el cor, però no només amb una de les dues coses.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
dimecres, 24 / juny / 2009
Una mica d’ací i d’allà, simplement passant per sobre:
Aquestos dies he estat una mica vagarós en l'aspecte literari - per dir-ho d'alguna manera -, he passat el temps treballant, meditant i escoltant molta música, he regalat a l'ànima una mica de pau, que falta fa en els temps que corren. Evidentment també m'han passat moltes caparrades pel cap i molts pensaments sobre la futilitat de les coses.
Però avui no m'he posat a escriure per fer filosofia, sinó per dir la meva a dues coses que han succeït aquestos dies, sense ordre ni cronologia.
Eleccions europees:
Ja sé que faig una mica tard, però també voldria dir quelcom. Jo les he viscudes una mica a través l'ordinador entrant dades locals i més com a espectador, que com a actor. Sembla i dic sembla, perquè encara que els números acompanyen mai se sap, que Convergència comença una tendència cap amunt. És l'únic partit que ha guanyat vots reals i encara que semblin pocs, són significatius. I és que la gent comença a estar desencisada i cansada dels profetes del progressisme, que t'amenacen amb mil plagues bíbliques si no els votes a ells. Francament no crec que la gent estigui per massa romanços de llops, caputxetes o homes del sac. Els problemes són uns altres, i ningú dels que manen els ha vist o els veuvenir, encara que tothom diu que dona solucions, però m'hi jugo un cigronet de l'Anoia que els manaires, ni se'n van assabentar quan entravem en crisi, ni se n'assabentaran quan se'n sortirà. Així està el pati, ens agradi o no.
Per tant, la gent que vota, juga una mica el paper del boig conegut. I així els 23 anys de Convergència, sense massa sobresalts, són una mena de garantia. Evidentment amb això no vull dir que Convergència ho fes tot bé, ni tot el contrari, però a vegades val més un mal menor, que uns que no saben ni on tenen la mà esquerra i van d'erudits per la vida, això si, llegint sempre el paperet que els hi donen, perquè sinó, no tenen ni cinc minuts discurs, sent generosos. El seu és vendre el mateix fum, durant hores. Hi ha el que hi ha i la gent ja n'està fins el monyo de tanta incompetència de polítics que l'únic que els importa és sentir el "fru-fru" del vellut de les cadires del poder, acaronant-los els seus culs.
Es clar que si hem de ser sincers i realistes el "no vot" va ser el guanyador per aclaparadora majoria. Per tant ningú guanya i tothom perd. De totes maneres encara que sigui molt respectable quedar-se a casa i dir "això no va amb mi", després tampoc es té cap dret moral de protestar, perquè les coses no són com voldríem o no ens agraden com van.
Encara que aquesta democràcia no és ni de lluny, un model a copiar, si que és el millor que tenim, no votar és deixar en les mans d'altres les qüestions que ens importen, sempre ens queda el vot en blanc per protestar, però clar no vull donar lliçons a ningú, per tant que cada pal aguanti la seva espelma.
No me'n puc estar de dir, que el temps posarà tothom al seu lloc i crec que no haurem d'esperar massa o si?
Aeroport corporatiu:
Felicitats a un gran professional i un crac de l'aeronàutica que és en Marc Bausilii a un tal Joan Admetller que no conec, però sembla que també ha fet un bon treball, felicitats a la UEA especialment a en Ramon i la Maria Àngels que es va "papar" uns 1.600 aeroports europeus, per demostrar a la generalitat que la llargària de la pista, no era un factor excloent. Els Alcaldes, doncs bé, amb la llengua fora corrents cap a l'Aeroport per sortir també a la fotografia. Però jo com ja he comentat altres vegades, els vaig trobar en falta a l'acte reivindicatiu de laUEA a l'Ateneu de ja fa un temps, que hi farem! La foto ja la tenen i suposo que el mèrit de posar-hi un professional al davant com Marc Bausili també. Que collons! Felicitats també als Alcaldes!
És clar que l'èxit de les coses, és el resultat de fer-les ben fetes i quan el pes dels projectes els porten empresaris i professionals, tenen els seus fruits, Aeròdrom, Parc Motor (Gracies, Àngel Viladoms!). Els polítics ja sé que no se'n poden estar de "xupar" càmera - que hi farem -, però crec sincerament que haurien d'estar més a l'ombra i simplement no posar pals a les rodes o no intentar ser els protagonistes sempre. Haurien de pensar més en el paper de servidors que d'actors, per tant moltes vegades estan millor asseguts a la platea aplaudint, que a l'escenari. Malauradament quasi mai se n'adonen que els actors són els altres, no ells. Altres interpretacions polítiques, comparacions odioses i aprofitaments mediàtics en aquest cas, m'hi sobren totalment.
Seria molt bo endemés de bonic i pràctic, que els polítics pensessin abans en la seva ciutat, la seva comarca i el seu país, que en ells mateixos, però l'afany de protagonisme, els pot. Si per comptes de passar-se el temps perseguint fotografies i enquadres, l'empressin en crear equips professionals pensants, sense colors de cap mena, sobre el que es millor pel poble i no pas per ells, tal vegada les coses anirien millor per tothom, ells tindrien més respecte de la gent, i es farien moltes més coses amb el cap i no amb els peus. Simplement complirien en la funció que els hi es encomanada i no haurien d'estar sempre pendents de l'auto enaltiment, que fa que molts es deïfiquin i en el seu deliri pensin més com a Faraons que com a simples mortals. Per cert els faraons també eren mortals, encara que molts d'ells es creguessin el contrari.
Els votants segur que els hi agrairien molt més.
Malauradament com dic sempre, no hi ha més cera de la que crema i el demés són utopies. Però a mi m'agrada deixar volar la imaginació, si m'ho permeteu.
Per avui ja n'hi ha prou.
Bon Sant Joan i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dimecres, 17 / juny / 2009
Nou mesos del Anoiadiari.cat - Felicitats @anoiadiari!
dimarts, 16 / juny / 2009
L'ou com balla - Barri de la Font Vella.
Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.es/josepm.torras/IgualadaLOuComBalla#
Això és un Ajuntament, això és una Unió de Botiguers, això és un servei al ciutadà. No una espoliació com a igualada!
dilluns, 15 / juny / 2009
Carta oberta a en Jordi Bonaventura alies Jorgh,
He llegit el post del teu blog "Per la indeterminació", en base a una conversa mantinguda pel facebook o feisbuc, com ho vulguis dir.
Ja saps que tinc certes simpaties per a tu, però la teva fixació amb alguns convergents, als que intentes encolomar tots els mals del país, passats, presents i futurs, fins i tot a algú que encara no havia nascut o era massa petit quan van succeir certes coses, em te preocupat.
Recordo en les passades municipals el teu: "el candidat de convergència endemés es lleig", i les teves continues temptatives de passar-li les teves frustracions a gent, pel sol fet de ser militat de CiU i d'expressar idees pròpies.
En quant a les indefinicions, el primer que veig, és que tu per no definir-te, ni tan sols tens massa clar cap on tiraries si ho fessis, per tant no queda massa bé demanar als demés que és defineixin o definir-los i tu tan fresquet a l'ombra de la figuera i tocant el flabiol.
No et convido a fer-te de CiU per allò teu de les indefinicions, perquè potser t'enfadaries amb mi, però a vegades pots arribar a ser allò que odies o critiques.
Amb frases com: "Mulli's .... no sigui convergent" o "jo no crec en la democràcia tal com l'enteneu vosaltres". No hi veig res constructiu. Mira, si no t'interessa la política, a que venen tants interrogatoris? I si tu entens les coses d'una altre manera, explica-les i potser aleshores parlarem tots el mateix llenguatge i en les mateixes condicions i fins i tot podríem arribar a entendre'ns.
Francament em desconcerta tanta visceralitat i tantes descàrregues, sobre gent que crec competent i honesta.
Les teves generalitzacions no em semblen al nivell de la teva cultura, ni de la teva intel·ligència, tu saps que es pot discutir qualsevol cosa, però que ambdues parts hi han d'aportar quelcom i si el que vols dir es que el pensament particular d'algú no t'agrada digues el perquè, però no l'hi carreguis totes les culpes d'aquest mon en coses, que ni hi ha intervingut i ni son de la seva responsabilitat o competència.
Dir jo no crec en res, però critico els que creuen en alguna cosa, es quelcom que no entenc i crec que hauries de mirar profundament a dins teu, a veure d'on ve aquest odi visceral a un determinat partit, si es producte d'una frustració, d'una obsessió o de quelcom mes profund. Francament tens coses millors a les que dedicar-te.
A mi per exemple em poden o no agradar els coets i els jocs de foc i la forma de fer o de ser o d'actuar del tipus de gent que es dedica a aquests menesters i no en base a això et jutjaré a tu com a persona, simplement tu ets en Johrg i a tu t'agraden unes coses com a mi unes altres i contra gustos no hi ha res escrit.
Espero que no em facis culpable a mi o CiU de la nova normativa sobre focs d'artifici i festes en les que se n'hi fa us, que ha dictat la comunitat Europea, perquè posats a fer o a buscar, també hi podríem trobar quelcom.
Sigues constructiu i proposa coses i els altres intentarem fer el mateix, sense frustracions ni obsessions, simplement plasmant idees, cadascú les seves i per suposat respectant les dels demés.
En fi, jutja a les persones pels seus fets i deixa ja de penjar etiquetes generalitzadores, que cada pal aguanti la seva espelma, ja que sinó al final resultarà que el que en té la culpa de tot es l'Adam, per menjar-se la poma i aquest que jo sàpiga no era convergent o potser l'Eva si ho era?
Una abraçada i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dissabte, 13 / juny / 2009
Penedesfera II
Post a l'anoia diari: http://www.anoiadiari.cat/noticia/2772/la-vegueria-penedes-es-reivindica-en-l-ambit-digital
Enllaç a les fotografies: http://picasaweb.google.es/josepm.torras/PenedesferaII130609#
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
