dimarts 2 de febrer de 2010
POUM II - On és la premsa local, on som tots plegats?
Sembla ser que els mitjans de comunicació d'Igualada, tenen altres preocupacions que fer periodisme dels fets que realment interessen els ciutadans i es dediquen a publicar les coses que són la moda del moment, les notes de premsa que els hi arriben enviades pels de sempre i a publicar fotografies d'encaixades de mans dels “xupaespais permanents” i que un POUM, amb tot el que implica per la resta dels ciutadans, no mereixi cap article periodístic seriós, ni tampoc el publicar res que parli del mateix, excepte si ve de les fonts de l'Ajuntament, no fos cas que no els hi arribés el xec de propaganda institucional, cada mes.
El que és s'ha de fer per un plat de llenties. Déu meu!
I mentrestant, aquesta colla de galifardeus es rifen el futur de la ciutat, mentre alguns es giren d'esquena i fan veure que no va amb ells.
A veure si aquí tothom es posa les piles, perquè després ja serà massa tard i els culpables per col·laboració, omissió o per covardia quedaran a la vista i els podrem assenyalar tots amb el dit. Així potser els hi serà més difícil caminar pel carrer, sense que els hi caigui la cara de vergonya, per la por de que algú els hi recrimini, cosa que a vegades pot ser molt desagradable, sobretot si hom és nadiu d'Igualada, coneix a quasi tothom com el coneixen a ell i ha de seguir convivint amb la resta dels ciutadans.
Aquest no és el moment ni d'escoltar ni de dir bajanades. El POUM ens afecta a tots. Però per si algú no ho se n’ha adonat encara ho graficarem.
Igualada va cap a un futur, sense cap industria, amb un atur dels voltants 25% (Treballadors de la industria adobera inclosos) i amb un estoc de 8.000 habitatges (6.000 del POUM).
Propietaris “no afectats” pel POUM: L'efecte que pot tenir en els preus dels habitatges particulars, al haver-hi tanta oferta i molt poca demanda, és el de fer baixar encara més els preus. I això no afecta solament els habitatges nous, sinó a tots. Qualsevol ciutadà Igualadí que tingui un habitatge, més nou o més vell veurà com el seu patrimoni disminueix. I si fos el cas que se l'hagués de vendre, per les circumstancies que sigui, o no trobarà comprador o li comprarien per un valor molt mes baix. I encara pitjor si s’han hipotecat per 30 o més anys de la seva vida per pagar-la i han de fer equilibris per arribar a final de mes. Poden veure com el seu valor baixa molt per sota del de l'hipoteca que estan pagant. La solució que els quedaria seria tornar l'habitatge al banc. Amb això farien un bon negoci, doncs el vendrien per un valor per sobre del preu de mercat. Alló que en diuen, “vendre la casa i anar a lloguer”, que per cert aquests també disminuirien. Tant esforç perquè uns “pijo-progres” amb ínfules de grandesa, acabin amb una de les il·lusions de la seva vida que havia estat tenir un habitatge propi.
Propietaris i industrials afectats pel POUM: Els terrenys i edificacions afectades (en les que en teoria s’hi ha de construir per força, segons diu el POUM, posant-hi 50% de pisos protegits), que Déu els agafi confessats! A més de pagar l’enderrocament haurà de fer front a totes les infraestructures i serveis que s'instal·lin al carrer, zones verdes incloses. També hauran d'invertir en la construcció dels habitatges protegits. Ves quin negoci! Que l'haurien de vendre abans que els habitatges lliures, i a més carregar amb totes les despeses i finançament, fins a poder recuperar - si és que mai es recupera - la inversió feta (tenint en compte els temps que corren). En català pur i dur d'això se'n diu “cornut i pagar el beure”.
Ja no és qüestió de quin index dona l'Ajuntament (perquè com més alt sigui l'index, més pisos hauran de construir) ja que amb un mercat saturat, ara i per uns quants anys, això només vol dir que els preus poden caure per sota de terra.
Evidentment el retorn de la inversió pot ser catastròfic.
Els industrials, a sobre, hauran de suportar els costos de traslladar l'a industria al País de “nunca jamás” o plegar ajudant a augmentar el index d'aturats, que per aquestes contrades és de jutjat de guàrdia.
Pot semblar una exageració, però si es realitza aquest desgavell de POUM, la realitat pot superar la ficció. I tot això només considerant el paràmetre habitatge, si a això hi adjuntem els altres paràmetres, la visió del futur d'Igualada es miri com es miri, pot ser de pel·licula de terror.
Que ningú és cregui que pot mostrar-se indiferent, tothom s’hi juga el present i el futur. Des de la Avinguda de Barcelona fins al Barri de Fàtima, de Nord a Sud i d'Est a Oest, tots en resultem afectats directa o indirectament.
Per tant que tota la societat civil i els representants polítics de l'oposició es posin fil a l'agulla i arribin a un acord, per fer recular aquest contrasentit.
Tot això ni és demagògia (de moment no sóc polític), ni és catastrofisme. Simplement aplicar el sentit comú a les coses que s'estan fent i com s'estan fent. Potser algú se'n pot anar a viure fora del País, que per quelcom serveix això de les dobles nacionalitats. Però els Igualadins de soca-arrel, haurem d'afrontar les misèries, que una gent absolutament incompetent, que no estima gens la ciutat, i que ara ocupen càrrecs, ens deixaran com a llegat quan se’n vagin.
Podem tardar molts anys en sortir-nos-en. Per això no ens podem permetre que juguin amb el futur dels nostres fill i nets. No es qüestió de somnis, sinó de realitats.
Com a mosta un botó: A Santpedor el 2005 es va aprovar un POUM, de característiques molt semblants al d'Igualada, tot a l'engròs. Ja se sap que els que no es juguen els seus diners sempre pensen en gran. Només que aquest es va fer en un moment en que encara es lligaven els gossos amb llonganisses, immobiliariament parlant.
Preveia com el d'Igualada, que els PMU o PAU es desenvolupessin pel sistema de compensació entre els 2 i 4 anys posteriors a l'aprovació, i en cas que la iniciativa privada hagués estat incapaç de portar a terme el planejament, l'administració ho faria efectiu pel sistema de cooperació, que vol dir que l'ajuntament tria el tècnic que faci el projecte i l'empresa constructora que porti a terme la construcció de les infraestructures i enderroc d'edificis existents (si n'hi haguessin), i tot això es porta a terme via contribucions especials a càrrec dels propietaris dels immobles afectats.
I tal com acabo d'explicar va succeir a Santpedor, amb la particularitat que la majoria de propietaris afectats no podien fer front al cost de les contribucions especials, i com que l'Ajuntament no te liquiditat per portar a terme l'embarg dels bens dels afectats que no poden pagar i treure'ls a subhasta, tot Santpedor (o gairebé tot) està paralitzat - urbanísticament parlant -, cosa que pot passar a la nostra estimada ciutat, ja que aquest POUM s'endega en un moment econòmicament desastrós, tant per l'administració com per els soferts administrats.
Si això passa, ens trobarem que els immobles afectats per els deliris d'un equip redactor il·luminat pels coneixements dels polítics de la nostra ciutat, quedin afectats de per vida, i no es puguin vendre (perquè no trobaran finançament quan es faci la taxació per l'entitat creditícia), no es podran reformar, a no ser que renunciïn expressament davant de notari a qualsevol dret indemnitzatori que els hi pogués correspondre per les obres de millora o reforma, abans que se'ls hi concedeixi la corresponent llicència d'obres, i els pobres empresaris que en moltes ocasions han ofert l'immoble com a garantia hipotecària per aconseguir finançament per a les seves empreses, també se'ls hi ha acabat, perquè no hi haurà cap taxador que faci una taxació mínimament digne per presentar a un banc.
Conseqüència: Previsions de futur desastroses.
Jo en sé d'uns quants Ajuntaments que no saben com s'ho faran per arribar a final d'any, entre ells el d'Igualada, per molts re-finançament del deute que facin - si troben encara alguna entitat financera que els hi doni crèdit, cosa que a dia d'avui en dubto bastant, encara que utilitzin fal·laços arguments, pseudo-progressistes o pseudo-neo-l·liberals per justificar-ho, la pela és la pela i d’un lloc o altra ha de sortir. Com sinó es podran fer Centres Cívics? Oi, Sra Mateu? O com es podran donar 40 euros per llibre pels estudiants? Perquè aquest no serà el problema, sinó el com poder pagar els salaris dels funcionaris i això si que pot ser realment greu. Perquè un ERE o renunciar als càrrecs de confiança, no ho faran. Oi Sr. Calbó?
Per tant millor llençar una cortina de fum o de POUM i fugida endavant. Així ja tenim el personal preocupat en altres temes. Ja ho diuen els experts del carrer Nicaragua amb el senyor Zaragoza des la cova: En aquesta conjuntura s'han de fer grans projectes, això si, sens posar-hi un duro que per aquestos menesters ja hi han els soferts ciutadans. I a més sense tenir por, perquè són mesells!
Einstein ja deia que hi havia coses infinites, però que la més infinita d’entre totes, era l'estupidesa humana.
Espavileu-vos que no ens agafi el tren i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
diumenge 31 de gener de 2010
Fira ANTIQUARI'S a Reus amb la presencia de l'artista i pintor Igualadi, Xavier Gabriel
ENLLAÇOS A LES FOTOGRAFIES:
dimecres 27 de gener de 2010
El POUM d'Igualada i l'acudit de l'Eugeni.
Després d'uns dies de meditar, estudiar, escoltar i llegir molt sobre el POUM, crec que tinc ja una idea més o menys feta, sobre el mateix i si em perdoneu començaré amb un acudit de l'Eugeni, sense el got de whisky, encara que potser no hi desentonaria.
“Saben aquel, de un señor que se habia caido por un barranco muy profundo y en el último momento, pudo agarrarse a una raiz muy frágil quedando colgado del vacío y que empezó a dar gritos pidiendo ayuda:
· Socorro, que alguien me ayude!!
Después de un buen rato, desgañitandose sin que nadie le hiciera caso, de pronto se oyó una voz de ultratumba diciendo:
· Soy el Senyor de los cielos y voy a mandarte un bando de Angeles querubines que te vendrán a buscar en medio de una música celestial y agarrándote por los hombros, con la fuerza de sus alas, te levantarán por los aires y te depositarán en un lugar seguro, sin que sufras ningún daño.
El hombre se queda como anonadado, por aquellas palabras y después de una corta meditación grita:
·Hay alguien más?”
Doncs bé, a mi la impressió que em dona aquest POUM després d'haver escoltat les paraules del Sr. Pamies intentant explicar-lo, és l'acudit de l'Eugeni.
M'explico. Segons l'il·lustre regidor i parlo en termes molt generals - després ja filarem mes prim - s'ha d'esponjar la ciutat o sigui crear una ciutat dormitori. S'han de foragitar les indústries. Vindran empreses de serveis d'última generació i de high technology (Anoia Silicon-Valley). Es crearan 6.000 habitatges per la manca que n'hi ha, especials per acollir a ingeniers i tècnics d'altíssima qualificació, que treballaran als polígons del voltant i dormiran a Igualada. Per generació espontània el POUM creara uns 8 o 9.000 llocs de treball altament qualificats, i el més bonic de tot, s'autofinança, si senyor el que han escoltat! Un POUM, que no necessita de res ni de ningú per ser una panacea per Igualada, simplement pel fet de dir-se POUM. És com el corn de l'abundància, tot raja per si sol, or i bondats per tothom. I van viure feliços i van menjar molts anissos.
Però clar la realitat es crua i tossuda i la demagògia no serveix per tapar les mancances de les coses.
Aquest post el volia intitular “El POUM, amb nocturnitat, premeditació i traïdoria”, però em sembla que amb un sol qualificatiu ja n’hi ha prou.
Planificació: Un pla urbanístic tant ambiciós com vol ser un POUM, no es pot fer des d’una sola perspectiva, per molt pseudo-progresista que se sigui. Planejar el futur de la ciutat, requereix el consens i el punt de vista de tota la ciutat, ciutadans, associacions, comerços, indústries i altres forces vives i d'una col·laboració molt estreta. Quatre gats disfressats de “pijo progres”, no poden hipotecar el futur de la ciutat, ni per quatre ni per deu anys, encara que la supèrbia els hagi enlairat a altures inabastables per la resta dels ciutadans. A l'oposició li han deixat dos mesos justos per reaccionar, quan ells han fet el pla durant molt de temps amagats de tots i de tothom o potser no precisament de tothom i a algú ja li va bé aquest procedir.
Primerament parlem de habitants: Segons el POUM Igualada esta prevista per 90.000 habitants o sigui quelcom més que duplicar la població. Només una petita juguesca per constatar l'absurd de la proposta: Repto al Sr. Pamies a mirar el padró Municipal i m'hi jugo un cigró de l'Anoia, que aquest any disminueix respecte el anterior. L'augment de l'atur i manca d'ocupació nova, fa que molts nouvinguts quan s'acabin les prestacions socials, o se n'aniràn cap a altres llocs o tornaràn als països d'origen. Per tant en una situació de decrement d'habitants i de rècord en tancament d'empreses, com es pot planificar suposant un increment i menys tan brutal, llevat que es faci pensant en la segona meitat del segle XXI?
Polígon Industrial: “Igualada ha de tenir una entrada digna”, no sé a que es refereix amb aquesta bajanada que fa servir per justificar la re-qualificació terreny industrial cap a habitatges, creant una illa al mig d'indústries (que deixaran d'existir en el moment que se'ls hi posin els habitatges). No hauria estat millor establir una zona de serveis a continuació dels que ara ja hi ha a la banda dreta direcció sortida d'Igualada, mossos, McDonald's, concessionaris, transportistas. Serveis que farien de barrera natural entre els habitatges i les industries, per comptes de intentar posar habitatges a l'altre banda, en mig de les indústries?
Barri del Rec: Aquí la cosa ratlla a nivell de paranoia. Industria existent, doncs zona verda al canto i desqualificació del terreny, per que no fos el cas que es poguessin pagar el trasllat i establir-se a l'altre banda del riu. Avingudes a nivell de la Rambla entre 16 y 21 metres d'ample, derruint tot el que els hi surt al pas. Esborrant la memòria històrica del barri. Carrers previstos per passar pel mig de fabriques en actiu. Re-qualificacions que no arriben a un quart del seu valor actual. Ja veurem com poden reaccionar els Bancs, que donen crèdits a les indústries amb la garantia sobre el valor dels edificis. Alguns industrials d'aquest barri potser hauran de donar les claus de la seva fabrica a l'Ajuntament i que continuïn ells. Apart de que no esta prevista cap nova ubicació per les industries existents, que entre empleats directes i indirectes sumen més de mil persones i tampoc han previst cap ajuda pel trasllat. Mes aviat com ja he explicat, se'ls hi rebaixa el valor de la seva propietat al vint-i-cinc per cent, dels valors peritats últimament.
Tampoc s'explica qui ús li donaran a la depuradora dels Adobers. Tindrem depuradora sense adobers? Qui la pagarà?
Ens podem pagar el luxe de destruir encara més llocs de treball amb l'atur que estem patint? Com ho pensen compensar d'una manera realista i fefaent? D'això se'n diu planificar?
Per cert, veig que en el POUM, ja no és el carrer del Rec, sinó la ronda del Rec. Ara que ja s’han fet pagar a tots els veïns les contribucions especials, dient que era un carrer i no una Ronda. Tot fet perquè els pagans d’aleshores no puguin reclamar ara. Ells ja deien que seria una Ronda i no un carrer i els van tractar d’interessats, i pel que es veu l’únic que va fer l’Ajuntament va ser argumentar des la posició de la força, i amb el menyspreu pels ciutadans de sempre.
Ciutat per bicicletes i vianants o amb grans noves avingudes per cotxes? Contradicció flagrant i hipocresia sens límits!
6.000 habitatges previstos: Sembla ser que algú te un problema per consum d'al·lucinògens. Persones molt assenyades del ram de la construcció, parlen de que en aquests moments ja hi han no menys de 2.000 habitatges lliures entre nous i usats a tot Igualada, que hi ha problemes mes que seriosos per vendre'ls i aquests il·luminats que deuen viure en un altre mon, potser en l'Olimpi dels deus, no se n'assabenten d'aquestes minúcies?
Index d'edificabilitat: Tots els terrenys propietat de l'Ajuntament estan amb index d'edificabilitat molt alts. No solament això sinó que en alguns casos la base del coeficient no es fonamenta en la superfície del terreny en si, sinó ampliant-ho amb la dels carrers adjacents, amb el qual el index de edificabilitat, és en aquestos casos estratosfèric. Tot amb el greuja comparatiu en el index emprat en terrenys adjacents i les industries. Sembla ben bé que vulguin eixugar el deute (per mala gestió) de l'Ajuntament a base de re-qualificar-se ells mateixos, en detriment de tota la resta de propietaris.
Comerços: No sé si hi ha alguna persona que no hagi constatat la quantitat de botigues tancades que hi han a Igualada, centre inclòs. Doncs WTC, Outlets i altres herbes amenacen de posar-ni unes quantes centes més. En fi més al·lucinacions perilloses.
Polígons al voltant de l'Anoia: Segons ells, aquestos són els que faran que Igualada passi a ser una ciutat de serveis. No fa pas massa, la posada en venta de parcel·les d'un Polígon Industrial als voltants d'Igualada ha quedat deserta. Pot ser es pensen que la gent vindrà a l'Anoia perquè som els mes guapos i que a Igualada es crearan unes empreses d'última generació, perquè som collonuts i perquè tenim un Ajuntament de progressistes i neolliberals. Procurem no perdre el poc que tenim, que lo demés són ocells volant.
Destrucció de sol industrial: Continuant amb el deliri, es proposa destruir 895.000 m2 de sol industrial!!! I només la creació a la part del Pla de la Massa NO de 40.000 m2 nets per empreses d'alta tecnologia! Quines? La suma del terreny industrial en els polígons del voltant (Vilanova, Tossa i Castellolí) es de 470.000 m2 nets, (sense comptar el d'Odena, que està pendent d'aprobació), alguns dels quals ja estan ocupats per empreses que ja hi eren. Amb l'agreujament de que en el cas que fos possible, que les industries que es volen foragitar d'Igualada, anessin a aquestos polígons, apart del enormes costos de trasllat, en tindrien altres d'extres per desplaçament i per us de vehicles privats amb el consum energètic i l'augment de la pol·lució que això suposa. Ja hem comentat que la posada a la venda pública de parcel·les d'un d'aquestos polígons, s'ha declarat deserta per manca de compradors. Em pot explicar el Sr. Pàmies amb quines empreses compten, per poder-hi donar serveis des de Igualada, velles o noves? A qui donaran servei? Alguna idea? Com es compensa tot plegat?
Estudi econòmic i de viabilitat: Quatre fulls mal escrits, sense cap proposta seriosa, (clar que el WTC amb un pressupost de € 70 milions és va presentar en només dos folis), amb l'eufemisme de “pla autosuficient”, que significa que a Igualada qualsevol obra que es faci d'ara en endavant, serà pagada amb contribucions especials, amb l'agreujant d'un 50% d'habitatge protegit inclòs (a edificar obligatòriament, en dos anys el protegit i en quatre el lliure), a costa de la butxaca dels damnificats pel POUM, per més inri. D'on es pensen que surten els diners? Prenen els ciutadans, per una vaca lletera? Volen matar la vaca?
Tot plegat és un gran desgavell, que a part de les al·legacions i de la indignació que ha generat en moltes capes de la societat Igualadina, encara tenen la desvergonya de presentar-ho com un bé per Igualada.
Espero que les al·legacions tirin erera la major part d'aquesta aberració urbanística i que el PPc, posi una mica de seny i deixi de fer el joc a aquestos il·luminats, votant en la definitiva en contra d'aquest contrasentit. Sinó haurem de pensar que hi ha quelcom que no sabem, i que fa que l'alcalde els tingui agafats pels bemolls i com anyells votin cada vegada amb ells, fent veure que es pel bé del poble. Perquè no crec que sigui només pel mig càrrec de confiança que els hi han regalat i del que se’n fa un us, diguem-ne de manera suau, casolà.
Per tot el exposat i després d'escoltar els arguments dels salvadors d'Igualada, acabo dient: “ Hay alguien más!!!”
Fins un altre i tapeu-vos bé que fa un fred que pela.
Josep M. Torras Payerol
dimarts 26 de gener de 2010
TRES TOMBS 2010 - IGUALADA
ENLLAÇ A LES FOTOGRAFIES:
http://picasaweb.google.com/josepm.torras/TRESTOMBS2010IGUALADA#
dilluns 18 de gener de 2010
Els comptes del Gran Capità o la remodelació de la Plaça de les Tortugues.
S'acosten les eleccions i cal anar fent cosetes i per això s’anuncien grans projectes “virtuals”, que segurament no es faran realitat, però que ara serveixen per ocupar espais als mitjans i així fer-se propaganda de la gran gestió que es fa.
El primer cas que em crida l'atenció és la remodelació de la Plaça Pompeu Fabra o “vulgus”, i a partir d'ara, de les Tortugues, que fins i tot l'he vist anunciada com nova zona verda. I és que aquesta remodelació te el seu entrellat:
Resulta que en els pressupostos del 2008 l'Ajuntament d'Igualada traspassa a l'empresa SIMA uns € 800.000 com a ampliació de capital, per emprar-ho en la construcció d'un aparcament soterrat a la plaça de les Tortugues.
Després de gastar-se € 60.000 en el estudi, propaganda amb triptic inclós i de fer una consulta popular per intentar vendre els pàrquings més cars que ningú i a 50 anys, resulta que per falta de clientela es desestima el projecte i es deixa de fer el parking...
En els pressupostos d'enguany hi apareix una partida de € 693.000 per remodelar la plaça.
La meves preguntes són les següents:
Tornarà SIMA els € 800.000 a l'Ajuntament i la remodelació resultarà gratuïta, com fora el mes lògic?
Costarà la plaça € 693.000 + € 800.000 + € 60.000 = € 1.553.000 o sigui pel cap baix uns 250.000.000 de les antigues pessetes?.
Si no es tornen els diners, podrem preguntar que n'ha fet SIMA i on han anat a parar?
Qui és el responsable de tot plegat, que més aviat sembla un desgavell que no un projecte?
Ara pregaria que algun dels il·lustres regidors, tan fa que sigui d'Entesa com del seu club de fans el PPc, que expliqués aquests comptes - que semblen els del Gran Capità – que detallaba les despeses com en l’acudit “en picos, palas y azadones, cien millones…”. Però segur que no ho farà, perquè així és com funciona SIMA i l'Ajuntament.
Per acabar-ho d'adobar, el projecte contempla la supressió d'unes 40 places d'aparcament que ara hi han en l’entorn de la mateixa, suposo que com castic per no haver volgut comprar les de l’aparcament fantasma. Aixo sí, es quasi bé segur que s’hi posen tantes pilones com puguin – i que seran del perillós model triangular “Juan Palomo”, perdò, vull dir “Aqualata” - de les quals l'arquitecte Municipal en Carles Crespo n'és el dissenyador a can Fàbregas i també el qui decideix les que es posen, quantes i a on.
Ja podem imaginar el que pot arribar a passar en les coses “grans”, si aquesta és la manera que tenen d'administrar els nostres diners, diguem, en les “petites”. Esgarrifa pensar en el que poden fer aquests sapastres, manegant un WTC, un Palau de Congressos o tantes altres obres virtuals que aspiren fer, per no parlar del desastre del POUM.
La seva incompetència i ineptitud són de tal magnitud que seran la ruïna de la ciutat, sinó si no es fa quelcom perquè no perdurin en el poder. Cadascú a la seva manera. I ací si que a bon entenedor, poques paraules li fan falta.
Que ho païu bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dimarts 5 de gener de 2010
Sense paraules.
PD: Fotos extretes de la web de l'Ajuntament i altres de meves per il·lustrar el post.
Carrils bici a Igualada com a entelèquia dels progressistes d'Entesa i del seu club del fans, els del PPc:
Vagi per endavant, que els ciclistes per necessitat o per convicció mereixen tots els meus respectes. Jo mateix ho havia sigut, m'estic pensant tornar a ser-ho.
Com sabeu jo em dedico a observar les coses i a extreure les meves pròpies idees, no les que em volen vendre. Ara des de fa un temps, quan passejo amb el meu gos pel Passeig Verdaguer, miro penso i analitzo sobre els nous carrils bici, escolto a la gent i en trec conclusions.
Aquestes son les meves reflexions:
Abans de fer una inversió i mes quan es fa en quelcom dit social, s'hauria de saber si de debò ho és, constatant el nombre de usuaris actual i futurs i la utilitat i usos que aquestos en fan i faran dels carril bici.
Es de suposar que l'Ajuntament te un registre de bicicletes i que apart de saber el nombre de bicicletes que hi circulen per Igualada, saben si aquestes son de carrer, de carretera o de muntanya - hem de pensar que les bicicletes de carretera i de muntanya, són per la muntanya i per la carretera - per tant a l'hora de calcular podem prescindir d'elles. Una vegada donat aquest pas i com que sabem el nombre de les mateixes, veure si aquest justifica una gran inversió, una de mitjana o només una de petita en vies molt concretes.
Una bona manera de procedir, seria enviar un qüestionari als propietaris (l'adreça és té al registre), amb la pregunta sobre el ús que en fan o farien. Evidentment els que no la tenen registrada, no poden opinar. I també es podria preguntar a associacions relacionades amb ciclistes urbans. Una vegada fet aquest pas, es podria tenir una idea del que és pot fer, del que es raonable fer i del que s'hauria de fer. Inclús preveure el futur - si hi ha anualment un increment substancial de ciclistes - amb coneixement de causa i mesura. També s'hauria de tenir en compte que a Igualada, ja se'n va fer un de carril bici - aprovat per tots els grups Municipals - i que va haver de ser derruït a cause de les protestes dels ciutadans (quan encara és feia cas de les protestes), entre altres connotacions amb el cost que això va suposar per les arques Municipals, tant el fer-lo com el desfer-lo.
Ara elucubrem una mica i anem sobre el que hi ha i el que és vol fer.
Sabem ja quin és el parc de bicicletes? Moltes, poques, les suficients per justificar la inversió.
Sabem en que i perquè s'utilitzen? Per anar a treballar, per anar al institut, a les zones esportives, per traslladar-se dins la ciutat, per esbarjo, per anar de compres, etc.
Sabem on s'utilitzen? Al Passeig, al Polígon, a la Rambla, al centre antic, etc.
Sabem qui les utilitza? Homes de negocis, obrers, estudiants, mestresses de casa, jubilats, etc.
Sabem amb quina freqüència s'utilitzen? Diari, entre setmana, cap de setmana, mensual, etc.
Sabem el nombre de gent que l'utilitzen? Molta gent, poca gent, quasi ningú, etc.
La meva impressió és que no se sap res de tot això i que es fan des de l'idea de moda progressista de que els carrils bici son “guays”, visuals, ecològics, electoralistes i tantes altres excuses que es fan servir els “pijo progres”, quan no hi han o no s'han estudiat altres arguments.
Evidentment un carril bici que complexi una serie de paràmetres, no solament és vàlid, sinó útil i necessari. Fet només de cara a la galeria, és una despesa demagògica, inútil i innecessària.
Dos exemples, entre d'altres:
Carril del polígon: Fet al voltant de una illa d'indústries al polígon: Molt perillós, inútil, mal fet i construït amb tota la “mala bava” d'aquest mon, per evitar l'aparcament a la zona de servei dels edificis i aconseguir d'aquesta manera, fer pressió per portar als cotxes a aparcar o a les zones blaves o al “maleit” pàrquing Municipal del nou Hospital.
Carril del Passeig: Un carril bici que cada 35/40 metres te un cedeix el pas (jo a dia d'avui, encara no he vist cap ciclista que afluixi al arribar-hi) i un pas de vianants, és una solemne aberració. Els passos de vianants estan al costat de uns arbusts lo suficientment alts per no permetre la visibilitat, amb el perill que això comporta, sobre tot davant d'escoles com el Mowgli.
Freqüència d'ús: Jo en uns tres quarts d'hora al puc contar com a màxim 4 bicicletes circulant. A la web de l'Ajuntament en podeu trobar varies fotografies, una sola amb ciclista (perdó dos), no sé quantes ni poden passar al dia, però la freqüència és mínima i comprovable. Han aprofitat el pla Eñe, per rebentar, i tornar a posar paviment i semàfors nous – carril bici inclòs - en el Passeig davant del carrer Joaquima Vedruna i asfalt anti-derrapant al carril bici a tot el Passeig.
Valia la pena aquesta despesa? Al meu entendre no! Hi ha tan sols una cosa que m'agrada (apart de l'estètica) d'aquest carril bici tan “guay”. Quan plou o neva com aquestos dies, l'única part del Passeig que no rellisca és el carril bici i com que tenen molta cura de que aquest llueixi, quasi sempre està net de fulles i altres. Els vianants poden circular-hi evitant la resta del Passeig, que es torna molt perillosa sobre tot per la gent gran i perquè no es neteja amb la mateixa eficiència, en les circumstancies esmentades.
Voleu dir que no haguera sigut millor - i hagués beneficiat a moltissims mes ciutadans - si s'hagués canviat el terra de la resta del Passeig per fer-lo transitable pels vianants en casos de pluja i gel, i haver deixat el carril bici com estava. Perquè clar, si s'ha de comparar el que és més útil - si pels vianants o pels ciclistes - els que va a peu guanyen per golejada. O és que es tracta de crear modes i vendre progressisme inútil i absolutament buid de contingut, de cara a les pròximes eleccions?
La propaganda electoral que se la pagui cadascun de la seva pròpia butxaca i més en els temps que corren.
Que ho bicicleigin bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dijous 24 de desembre de 2009
Uns quants ous i una castanya
No m'extendrè massa, doncs sempre més val una imatge que mil paraules.
No pretenc entendre d'arquitectura, ni de restauració, però després de investigar una mica he trobat les següents fotografies, que donen una idea del que vull dir:
Edificis fabrils manchesterians (mills) d'Ancoats Manchester.
Restauració del Vapor Vell, com a Biblioteca.
Projecte de restauració d'un “mill” a Manchester, com edifici d'apartaments.
Projecte de restauració de la Cotonera Igualadina.
Semblances i diferencies:
Edificis manchestrians d'Ancoats, tots d'obra vista. Restauracions en mans privades, principalment com a lofts i apartaments. Edificis amb una bellesa arquitectònica, sens cap gènere de dubte. Restauracions preservant l'aspecte extern original.
Edifici del Vapor Vell, restauració pública com a Biblioteca, exterior d'aspecte original, edifici molt bonic.
Cotonera Igualadina, restauració en mans públiques. L'aspecte virtual de la restauració no preserva en res el l'original, apart de finestres i portes. Sembla un edifici fet de nou i lluny de qualsevol model extern manchesterià, tots de totxana. En tant a bellesa arquitectònica i aspecte, edifici vulgar.
L'edifici de cal Martí Enrich, és certament una mostra molt superior d'arquitectura industrial, molt més bonic i tanmateix segons el POUM va a terra.
Sense entrar en moltes altres consideracions com cost privat o públic, d'uns i dels altres, utilitat i cost futur de manteniment.
Com que en les fotografies adjuntes i en el enllaç a noves fotografies d'Ancoats, Vapor Vell i Cotonera hi han prou exemples per crear opinió visual. Jo ho deixo al vostre criteri i opinió, el meu ja el sabeu.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dimecres 23 de desembre de 2009
La viga a l'ull propi.
En Joan Ferran, un personatge conegut amb els alies del “si bwana” o “el crostes”, és una persona estranya, fosca, esperpèntica i de memòria curta.
L'altre dia vaig llegir una frase seva d'aquelles on es veu que és dels que s'escolta a si mateix. Es referia a les pors i les fòbies: "alguns polítics que busquen el vot fàcil practiquen la islamofòbia perquè és un esport simple, basat en la por. La més terrible derrota de la llibertat és aquella que es dóna, quan es marca en ser humà per motiu de raça o religió".
Simplement, recordar-li que en les eleccions al parlament de Catalunya, el seu partit va fer servir uns pòster tètrics i tenebrosos amb el lema "si tu no hi vas ells tornen", i en les eleccions Europees uns altres en la mateixa línia, amb una intenció manifesta d'espantar a la gent (i no només m'ho semblava a mi). Clar que potser només eren idea del Pepe Zeta i ell no hi combregava, per raons obvies d'enveja i competència.
Per tant, simplificant i fent petits retocs, la frase del "si bwana" podria quedar així : "alguns polítics que busquen el vot fàcil practiquen les fòbies perquè és un esport simple basat en la por. La més terrible derrota de la llibertat és aquella que es dóna quan es marca un ser humà per motiu de raça, religió o idees".
Per tant Sr. Ferran, abans d'etiquetar, miris la cua al mirall, que de fòbies en té unes quantes, que fan que el que diu i el que practica no concordin. I això és lleig, molt lleig, en un personatge que es passa la vida intentant alliçonar els demés.
Que ho fobi-hi bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dilluns 21 de desembre de 2009
Plan Ĕ o “vulgus” plan EÑe.
Aquest cap de setmana els nostres polítics comarcals han tret llustre a les sabates i s'han posat les millors gales, per la visita del Il·lustre Ministre del Treball Sr. Celestino Corbacho que venia a fer un repàs a les obres EÑe. És a dir a que els fessin una foto i lluir càrrec.
Sense caure en la demagògia, podem dir que les obres del plan ZP o Ĕ, s'han fet servir més per un efecte propagandístic, que real. Arreglar carrers, fer places, fer carrils bici, derruir i tornar a construir voreres, posar semàfors nous, o fer “avingudes de la llum” (carrer Joaquima Vedruna) en temps de crisi, és com quan hi han pocs diners a casa, gastar-los en canviar el parquet. I tot per només apaivagar una mica la manca d'ocupació en un ram, que no va saber afluixar a temps. Perquè mutis i a la gàbia dels milions que van guanyar alguns amb la condescendència i complicitat de banquers i polítics.
Ara només queda fer front al mal que s’han fet i que s’ha de pagar entre tots. I tot plegat no ha col·laborat gens a abaixar l'atur de la zona (una altre de les raons esgrimides pel pla EÑe) amb l'agreujant, almenys a Igualada i pobles del voltant, de que les obres les han fet constructors de fora (a Igualada el 70%) i la majoria amb treballadors d'altres nacionalitats (Romanesos a Igualada i Montbui). Hauria estat molt millor invertir aquests diners en millorar infraestructures generals (carreteres, trens, transport públic, etc.), que després de la crisi servirien per a tothom i donarien nova vida. I no per "mayor honra, glória y atobombo" de uns polítics que a l'espera de que escampi, es dediquen a posar pegats, sense solta ni volta.
Sense caure en la xenofòbia, podríem dir que el Sr. del megàfon de Santa Margarida de Montbui: “Más trabajo, menos imigración”, que va interpel·lar al ministre Corbacho, tenia més raó que un sant. Probablement d'haver fet aquesta campanya d'una altre manera o amb condicions i objectius més estrictes i realistes, els resultats serien uns altres. Ara s’han continuat pagant molts dels immigrants (no arrelats) vinguts per la crida del totxo, mentre els arrelats de la comarca cobren de l’atur. Potser si els que venien per guanyar-se la vida, però volien tornar al seu país ja ho haurien fet i així també s’hauria alleugerat la càrrega extra de pagar tantes coses en temps de crisi, i l’atur de les nostres contrades seria una mica més baix
Ah! Els € 1.000 per cartell (que són uns quants milions en total), i que només serveixen per fer propaganda inútil, els podrien haver donat a Caritas, que cada dia ha de fer front a més desvalguts. I això gracies a la visió dels que ens manen.
Però alguns EÑe que EÑe.
Salut i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
El Rec en mans del POUM?
Haig de dir que m'estimo el Rec, és part de la meva vida, part de la Igualada que em recorda el meu avi i part de la meva feina, doncs fa molts anys que treballo amb adobers.
Apart d'aquestes connotacions personals, he de dir que no tinc una concepció formada de com ha de ser el Rec. El que si sé és que cada dia, si puc, camino per pur plaer per els seus carrerons en anar a visitar els adobers, i això em fa respirar l'essència d'una Igualada que va ser i encara és, quelcom que em dona vida.
En la celebració dels nou primers mesos de la Veu de l'Anoia vaig redescobrir l'adoberia de ca l'Anicet Gabarró. Us enganyaria dient-vos que no hi havia estat mai - alguna que altre vegada hi havia entrat a dins quan encara hi adobaven - però em va impressionar la recuperació de la bellesa aconseguida en aquestes construccions antigues. Unes voltes extraordinàries, que acompanyades d'una llum velada et fan respirar aires d'altres temps. Un encert d'en Ribaudi haver escollit aquest lloc quasi màgic.
L'altre redescoberta, ha estat en l’estudi d'en Ricard Vila i gràcies al Rec.0. A sota i pràcticament intacta, hi ha una altre adoberia que vaig retratar amb una certa fascinació. En els baixos on hi havien els clots, em va venir un flaire mental de l'olor que feien, com les que havia vist i olorat a la del meu avi, on quan era molt petit caminava per entre ells, amb la por de caure-hi. Allà on les pells es nodrien d'extracte, fins a agafar la consistència volguda, per transformar-se després d'un procés molt llarg, en corretges de transmissió de l'energia del vapor cap a les maquines.
Vaig tenir alguns “flash-backs” de coses que ja no recordava, una experiència quasi mística. Mai se'm havia acudit que es podrien recuperar. El Rec.0 em va fer pensar en la quantitat de coses amb les que es podria enriquir Igualada amb quelcom que no sigui ciment o totxo, sinó amb historia i fascinació.
Quelcom que pot fer que molta gent vulgui visitar Igualada perquè això es un valor afegit, que els talents joves d'Igualada han tornat a la llum i seria una llàstima que desapareguin per culpa de deliris de grandesa.
Les argumentacions per recuperar la Cotonera, que al no ser una proposta privada sinó publica ens costarà molts diners a tots plegats, ara i en el futur, són molt més valuoses en aquest cas. Les restauracions almenys fins ara, i que duri, han estat en mans privades. I això fa que sigui la imaginació, la iniciativa i el risc privats i no la “visió” política, el que la mogui.
Encara no he tingut temps de mirar el POUM. Simplement cops d'ull. Però la concepció del barri del Rec, va ser dissenyada i pressa en ple boom immobiliari i l'idea era poder traslladar les adoberies a l'altra banda del riu i al rec fer-hi una façana residencial, evidentment obtenint unes plusvàlues per la re-qualificació de les mateixes, i de les que hi volien participar i aprofitar l'Ajuntament d'Igualada per la revaluació i el de Montbui per la construcció del Polígon Industrial on anirien els adobers.
Aquesta situació d'especulació que semblava sense fi, tots sabem com ha acabat i en la situació que ens trobem per culpa d'ella. Per tant les idees d'aleshores no són vàlides ara, que simplement ha de prevaldre una altre manera pensar. Perquè com diuen “errare humanum est, diabolicum perseverare”. I pel que sembla hi ha gent que no han après gens dels errors comesos en aquests darrers temps per aquesta manera d'actuar, ni de les seves conseqüències i ara volen continuar corrent a pinyó fixe, com si res no hagués passat. Clar que ho fan sense cap risc, simplement amb els diners de tots i en un model que ja no te cap sentit, i que hipoteca el futur de la ciutat per a molts anys, almenys en aquesta zona.
Tenim un centre de la ciutat que es va buidant de comerços i un zona del rec que ha mostrat per sorpresa de tots la seva capacitat de crida. Que fem! Podem seguir fer volant coloms amb grans construccions estil outlet Can Roca o WTC o gastar-nos € 30.000 per estudiar el teixit de comerç del centre d'Igualada (per aquesta última feina només feia falta una càmera de fotogràfica i anar a consultar amb els agents de la propietat, evidentment molt més econòmic), a la vegada que volen acabar de destruir-los amb els deliris de grandesa de les construccions esmentades (300 botigues en el WTC i no sé que ni quantes en l'Outlet de Can Roca - tèxtils no -).
Potser ja és hora de que l'Ajuntament es dediqui només a administrar, que és la seva feina i recolzes als ciutadans (parents exclosos, per raons obvies) en les seves iniciatives privades. En general els ciutadans semblen tocar més de peus a terra i tenen iniciatives plenes d’imaginació, sentit comú i mesuren els costos i els riscs de manera molt diferent que els polítics.
O volem una Igualada que conservi el seu esperit, o simplement una ciutat dormitori esponjada o no, en la qual no sigui possible qualsevol creació de riquesa productiva. I que tot passi per unes empreses Municipals que volen competir amb la iniciativa privada, això si amb els diners de tots i sense assolir cap risc. La conseqüència de tot això serà acabar d'arruïnar-nos, endeutar-nos fins a les orelles, en nom d'una mal entesa economia de progrés.
Vull una Igualada dels Igualadins, pels Igualadins i feta per Igualadins. I em sap greu que ho vulguin capitalitzar els il·luminats de torn, que no troben res bé si no ho fan ells. Perquè ells se n’aniran, però Igualada es queda.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dissabte 19 de desembre de 2009
dilluns 14 de desembre de 2009
Política Municipal d'Aparcaments o aparca com puguis.
He rebut un email d'un amic en el que m'explica el següent:
"L'Ajuntament exigeix a tot promotor privat, m'explico, a un comerç Carrefour per exemple, per autoritzar-li la llicència d'activitats te de justificar l'aparcament per als usuaris que vagin al centre comercial, o a un promotor d'habitatge (que ja no en queden) li exigeix un mínim d'un aparcament per habitatge. Aquests aparcaments, poden ser gratuïts o de pagament.
Doncs be, els inefables governs de la nostra ciutat, no han tingut en compte la previsió que demanen als privats, i heus aquí que tot l'equipament d'ensenyament que hi ha a l'Institut Pere Vives Vich, no te on aparcar, i no només això, ja que en la remodelació del carrer de l'Estadi, es van preocupar de fer desaparèixer gairebé tots els aparcaments en superfície que hi havien per fer unes voreres molt amples i posar un carril bici que no utilitza ningú, aleshores quan a la piscina nova han fet un aparcament meravellós, els estudiants i professors que van al Insti aparquen sense embuts en aquest aparcament, però que passa? Doncs passa que els usuaris de l'estadi atlètic i de la piscina no poden aparcar, i han tingut de posar senyals d'aparcament exclusiu de l'Infinit i de l'Estadi Atlètic, i un vigilant que si et veu cara d'estudiant no et deixa passar, llavors els cotxes els han de posar on poden, fins i tot a la zona verda que hi ha a l'extrem oest de l'Estadi, allà no hi ha cap vigilant ni guàrdia que eviti aparcar els cotxes en zona verda.
Visca la previsió! 'Sin acritud'."
D'entrada incompleixen les normes que si han de complir tots els ciutadans en règim privat, el que és una obligació per nosaltres, hi és per l'Ajuntament, doncs que jo sàpiga no hi ha cap norma que els absolgui de complir el que és exigit a la resta dels mortals.
Apart de les connotacions ja sabudes d'aquest aparcament per la zona esportiva, ens trobem en un altre cas d'incongruència que es dóna prioritat a l'esport i el lleure, sobre l'educació i sanitat. Molt progressista tot plegat.
Si vas a l'Hospital o pagues o no aparques, aparcament de pagament o Zona Blava. Es veu que la gent hi va per gust, m'entres a darrera mateix i rodejat de tanques i foten-se de fàstic, hi ha el Diposit Municipal, abans aparcament gratuït, amb la possibilitat de aparcaments lliures. Per curiositat mireu al Google Street Maps i veureu a què em refereixo, amb fotografies incloses.
En quant a l'Institut que també hi deu anar per gust la gent, o aparques infringint les normes o no aparques. Algú li troba sentit a tot això. Per contra els que va a nadar o a fer fitness, que deu ser una obligació inexorable, aparcament privat en lloc públic, amb un vigilant de luxe. Molt d'esquerres tot plegat.
Com es pot ser tan caragirat i dèspota, com per justificar aquestes incoherències, que atempten solemnement contra el sentit comú i qualsevol progressisme, ben o mal entès.
Simplement aquesta colla que "d'Entesos" que tenim a l'Ajuntament, són uns demagogs que viuen del "cuento", explicant que tot el que fan, ho fan pel bé del poble. Quins pebrots!
Si jo fos estudiant i m'impedissin entrar en un pàrquing que està en un terreny públic, una persona que no té cap autoritat ni potestat per exercir de vigilant (simplement un empleat de l'Infinit). El primer que faria, seria demanar-li educadament, que s'identifiqués i em digués, quines raons tenia ell per impedir-me aparcar en un lloc públic i si no em donés explicacions pertinents i satisfactòries (no en hi han) o simplement em deixes aparcar, trucaria a la policia, perquè aquesta persona els hi expliqués, quina autoritat té i per quins set sous m'impedia aparcar, sent un aparcament en terreny públic (de tots els ciutadans), que utilitzen tan els que van a l'estadi atlètic com a l'Infinit. O es que els que fan les coses de lleure o activitats esportives, tenen més drets que uns estudiants als quals no se'ls hi facilita l'aparcament, encara que vinguin de fora? No crec que tingui arguments per poder-ho explicar, ni autoritat per poder-ho exigir.
Estudiants no os deixeu anorrear, que teniu els mateixos drets que tothom. Per tant actueu en conseqüència, perquè si no defenseu els vostres drets, no hi haurà ningú que ho faci per vosaltres i si no ho feu ara que sou joves, viureu tota la vida apocats i aporugats, per unes autoritats que encara que no tinguin raó, juguen amb la por que els hi teniu, per fer la seva per sobre de tots i de tothom, quan el que haurien de fer és estar al servei dels ciutadans i administrar pels ciutadans i no contra ells. Perquè vosaltres sou ciutadans oi!
Que ho aparqueu bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dissabte 12 de desembre de 2009
Buscant el NIF de SIMA desesperadament.
Tiquet alegal de les Zones Blaves d'Igualada.
Tiquet de les Zones Blaves de Reus: Vostè mateix busqui les diferencies!Gestions davant la síndica respecte les Zones Blaves i el carril bici al Polígon.
Com que crec que tinc el deure d'informar a tota gent que es va pendre la molèstia de signar per que l'Ajuntament es fes enrere en la col·locació de les Zones Blaves en certs llocs d'Igualada, entre ells i primordialment als voltants del Hospital, us faig avinent els següents pasos efectuats.
En la presentació de firmes Expedient d'entrada a l'Ajuntament 5272 dia 19-03-09, es demanar que es fes una consulta popular sobre la idoneïtat de les mateixes. En veure que passaven els mesos i no hi havia resposta oficial, apart de les fanfarroneries públiques del Sr. Riba dient que les havien contat i només ni havien 4.600 de válidas (sic). Vam recórrer a la síndica amb l'esperança de rebre i poder donar una resposta als molts signants. La sorpresa nostra va ser quan la síndica ens va dir verbalment, desprès d'un mes que el secretari de l'Ajuntament li havia informat que les firmes sol·licitant una consulta popular no eren vàlides, per no haver sigut signades davant d'un notari o quelcom semblant!? Li vam dir que no enteníem que s'haguessin contat les firmes i que no ens haguessin donat resposta en tot aquest temps, que si les persones signants mereixien aquest tracte de menyspreu per part de l'Ajuntament i que si aquesta era la manera correcta d'actuar davant un moviment popular tant important. Després li vam demanar si es podia obtindre del contracte entre l'Ajuntament i SIMA per les Zones Blaves i posteriorment hi va haver un intercanvi mes o menys esperpèntic entre la sindica i jo, sobre les meves opinions en els temes de les Zones Blaves i el carril bici del poligon.
Adjunto els emails posteriors a aquest intercanvi, per més informació:
Imma Canas i Josep M. Torras: Estatus SIMA i Reglament de zones blaves i aparcaments públics
01 dec.
AJ102. Sindicatura
Benvolguts
En primer lloc us vull demanar disculpes pel que pot semblar un retard en respondre-us. Per una banda, he hagut de demanar informació jurídica i, per altra, problemes amb la informàtica que s'han afegit al fet que la Sindicatura només té l'oficina oberta un dia i mig a la setmana.
En relació al que em vàreu demanar sobre la possibilitat de disposar dels estatuts de l'empresa SIMA,SL, que gestiona les zones blaves, aparcaments públics i la grua municipal, així com el Reglament corresponent, us comunico que:
1.- El ciutadà té dret a demar-ho.
2.- Se li donaria, atès que son públics per haver estat publicats al BOP
3.- Pot demar-ho per escrit o verbalment si vol una fotocopia en paper o autenticada. En aquests casos haurà d'abonar la taxa corresponent
4.- No obstant, ho pot demanar per correu electrònic i se'l enviarà també per correu eelectrònic. En aquest cas, no hi ha cap taxa. El correu al que es pot demanar es a membrados@aj-igualada.net
5.- Només les fotocopies autenticades tenen ple valor jurídic.
Així doncs, si encara hi esteu interessats, aquesta és la forma de fer-ho.
Cordialment.
Assumpta Sagristà Rodó
Síndica de Greuges d'Igualada
Resposta:
Josep M. Torras per a AJ102.Sindicat.
Benvolguda,
Gracies pel seu email sobre els estatuts de SIMA, però la nostra demanda no era pels estatuts sinó pel contracte entre SIMA i l'Ajuntament en quant a la cessió de la gestió de les Zones Blaves. No és el mateix que les gestioni l'Ajuntament (una taxa) que hi hagi una cessió de gestió, la qual implica que els tiquets de les zones blaves, que per cert segueixen sent alegals, continguin un IVA i que l'empresa hagi de retornar a l'Ajuntament els seus imports, cobrant només per la gestió, no quedant-se el import del principal del tiquet.
Vostè ens va indicar que els tiquets de la zona blava, ja s'havien canviat. No és cert, segueixen sent els mateixos, amb l'anagrama de l'Ajuntament i el de l'empresa SIMA, sense cap NIF i indicant IVA inclòs, lo que implica que hi ha d'haver un NIF, que no apareix per enlloc.
Si li fos d'utilitat li envio una fotocopia d'un d'Igualada del mes passat i d'un de Reus, que apart de ser més barat € 0,96 per hora i € 1,80 per dues hores, si inclou el NIF de l'empresa que el gestiona.
Molt cordialment.
Josep M.
Resposta de la síndica sobre les Zones Blaves:
AJ102.Sindicatura per a mi
1 / des.
Benvolgut,
És possible que no ens hàgim entès bé pel que fa al contracte o estatuts de l'empresa pública Sima en relació amb l'Ajuntament d'Igualada. En qualsevol cas, tant si es tracta d'una cosa o d'una altra, la forma d'aconseguir la documentació que vulgui és la que li he exposat al meu correu de baix.
Pel que fa a la seva observació sobre les deficències del tiquet, avui mateix ho he comunicat als serveis jurídics de l'Ajuntament per tal que ho estudiïn i actuïn en conseqüència. Donem-los temps.
Cordialment.
Assumpta Sagristà Rodó
Síndica de Greuges d'Igualada
Resposta de la síndica sobre el carril bici:
AJ102.Sindicatura per a mi
01 dec.
Benvolgut,
En relació a les observacions sobre el carril bici del Polígon que em vàreu fer, ho he estat comentant amb la regidoria de Medi Ambient que m'ha informat:
Pel que fa al comentari de la perillositat d’aquest carril bici, indica assenyadament la regidora, que tant els que van en bici, com els que van a peu, i també els que surten dels guals als quals es refereix el ciutadà, han d’anar amb compte. Si anem en bicicleta pel carrer igual: trobem guals, vianants, cotxes...
Pel que fa als enllaços, la transformació que està experimentant actualment la zona, que es troba en obres i a la qual hi són planificades zones de bicicleta, ho contesta per si sol. D’aquest tema, indica la regidora de Medi ambient, que n'ha parlat amb l’entitat Ciclistes Urbans d’Igualada i comparteixen la seva opinió: cal anar sempre amb compte i ser conscients de la nostra fragilitat.
De totes maneres dir-vos també que l'Ajuntament disposa d’un pla estratègic de la xarxa de carrils bici de la ciutat d’Igualada i la seva integració dins la xarxa regional, amb diferents tipologies de vies i també amb fases diferents d’implantació, algunes de les quals ja s’han començat a executar, com és exactament la que fa referència a tota la zona nord de la ciutat i que inclou les vies del polígon que han motivat la vostra consulta.
Espero que la informació hagi estat del vostre interès. Així, dono per tancat l'expedient.
Ben atentament.
Assumpta Sagristà Rodó
Síndica de Greuges d'Igualada
Resposta:
Josep M. Torras per a AJ102.Sindicat.
mostra els detalls 1 / des.
Benvolguda,
Gracies pel seu email sobre el carril bici, no estic d'acord en les que vostè en diu, assenyades respostes de la regidora.
Per començar no és el mateix una bicicleta que un vianant, hi ha una diferencia substancial de velocitat i per tant de temps de reacció i les bicicletes no passen per sobre les aceres per davant de guals, sense visibilitat de cap mena (al menys fins ara), com passa al carril bici del polígon. La distancia entre la línia del carril bici i la pared es de aproximadament mig metre i no hi ha manera material que cap vehicle que pugui veure el ciclista i aquest no va precisament a velocitat de vianant.
En la ciutat en els guals hi ha la distancia de tota l'amplada d'una acera per poder veure les bicicletes que podrien circular per un hipotètic carril bici, per tant hi ha un marge de seguretat i de temps, cosa que no passa en aquest carril bici, endemés el transit d'entrada i sortida en un polígon industrial es infinitament superior al que hi pot haver en un gual de dins la ciutat, per tant les comparacions que fa la regidora, no em semblen assenyades de cap de les maneres.
Jo no espero una resposta política sobre aquest tema, sinó, evitar amb el meu advertiment alguna desgracia futura, que si es pren la molèstia com he fet jo de preguntar a les empreses afectades (SERVISIMO, per exemple), per aquest carril bici li indicaran que tard o d'hora hi haurà un accident greu del que ens en penedirem tots plegats.
De totes maneres si vostè ja queda satisfeta per l'explicació de la regidora, jo conservo la seva resposta i la de la regidora i en el futur i no vull ser malventurós, les tornarem a posar sobre la taula.
Les possibilitats de que hi hagi un accident greu (ja en n'hi hagut un a la sortida del rentador de cotxes, amb trencament de clavícula), sobre tot si augmenta el volum de bicicletes que hi circulin, absolutament mínim avui dia, les possibilitats son bastant elevades i l'Ajuntament te l'obligació de procurar pels ciutadans evitant riscos innecessaris i no fer carrils bicis en segons quins llocs o per raons tan poc subtils com el evitar el aparcament a les voreres de servei dels edificis, de manera d'intentar obligar que els vehicles vagin al pàrquing de l'Hospital, que pel que es veu, costa molt d'omplir.
Li envio unes fotografies que vaig fer d'aquest carril bici. Algunes al estiu i en diumenge, cap bicicleta i cap cotxe i algunes altres que vaig fer en un dia feiner, vostè mateixa jutgi.
Molt cordialment.
Josep M.
PD: Enllaços a les fotografies:
http://picasaweb.google.es/josepm.torras/CarrilBiciPoligonIgualada#
http://picasaweb.google.com/josepm.torras/PoligonCarrilBiciIAltres?authkey=Gv1sRgCK2T2ozK7efI3QE#
Resposta Síndica sobre el carril bici:
AJ102.Sindicatura per a mi
mostra els detalls 2 / des.
Benvolgut,
La decisió de construir carrils bici al Polígon Industrial no ha estat presa de forma il·legal. És una decisió de govern, que pot agradar més o menys o gens i, en aquest sentit, aquesta Sindicatura local no té elements per demanar la seva retirada. Per tant, aquí sí que la resposta seria política.
De totes formes, he fet arribar a la regidora de Medi Ambient el seu correu electrònic amb totes les seves observacions a fi que des d'allí estudiïn si són viables. Així doncs, el convido ara a dirigir-se directament al Servei de Medi Ambient on li podran donar més informació i l'atendran en conseqüència.
Cordialment.
Assumpta Sagristà Rodó
Síndica de Greuges d'Igualada
Resposta meva final als dos temes:
Josep M. Torras per a AJ102.Sindicat.
mostra els detalls 2 / des.
Benvolguda,
Per no fer-li perdre més el seu temps ni el meu, li sintetitzo les dues respostes per email.
Zones Blaves i relació amb l'Ajuntament:
Vostè em demana paciència i jo li responc que l'Ajuntament després de més de vuit mesos no s'ha dignat a donar una resposta directa sobre les zones blaves, l'única que hem rebut ha sigut a través de vostè i les firmes es van presentar al registre de l'Ajuntament i no a la sindicatura. Vostè ha complert ells no. Per tant de paciència em sembla que ja n'hem tingut molta, no amb vostè i sinó amb ells.
Si vostè creu que aquesta es la manera que l'Ajuntament ha d'actuar envers als ciutadans, com diu vostè tanquem el tema. Sento molt haver pensat que vostè hi podia fer quelcom, reconec que m'he equivocat.
De relacionar-me amb l'Ajuntament, veritablement ja ho se fer tot sol, però això ja ho sabia abans de venir a parlar amb vostè. Com ja li he dit encara estem esperant la resposta sobre les firmes i per això ens vam dirigir a vostè.
Carril bici:
Ningú ha parlat d'il·legal sinó de perillós i tampoc he parlat de gustos, però si a vostè ja li està be a mi també. Si hi ha un accident greu (Deu vulgui que no), perquè les condicions de seguretat d'aquest carril bici no són ni de lluny les més adients, com ja li he indicat en el meu email i podia apreciar en les fotografies adjuntes, posaré les seves respostes sobre la taula. Pel que vostè diu, la regidora també n'està assabentada, per tant donem per suposat que saben el que es fan. Aquí li asseguro que no parlem de decisions polítiques, sinó de responsabilitat ciutadana, civil i de sentit comú. Si hi ha quelcom que odio en aquesta vida, és tenir raó, quan faig advertiments raonats, perquè aleshores ja no hi ha remei, i li asseguro que sé del que parlo.
En quant la seva indicació de que em dirigeixi a la regidora, li responc el mateix que en el tema anterior, sobren les seves recomanacions.
El cas és que en tot plegat, he quedat una mica confós en el que pot fer i quina es la utilitat de la sindicatura, si només transmet les paraules dels regidors o si té criteri per si mateixa.
Clar que per això, no hauria ni de tenir la seu social, ni estar en els pressuposts de l'Ajuntament, doncs aquests detalls fan que encara que si posi molta bona voluntat, sigui difícil no fer cooperativisme. En fi, que hi farem “nobody is perfect”.
Jo dono per tancat el tema, ja no la molestaré més en el futur amb les meves sol·licituds, tal vegada esperava massa de la sindicatura, o perquè no! Sóc jo el que estic equivocat en totes les meves apreciacions. Si ho creu així, li demano humilment perdó.
Agraït per les estones que m'ha dedicat.
Cordialment.
Josep M. Torras i Payerol
Que cadascú, en extregui les pròpies conclusions, el meu deure i el de la Imma ja està més que complert, algú m'ha dit que hauria de portar les queixes al Sindic de greuges de Catalunya, però que voleu que os digui, tinc una mica perduda l'esperança que algú en un lloc oficial i anomenat per els polítics pugui defensar el poble, per tant deixo que el poble es defensi per si mateix i en les pròximes eleccions decideixi si vol que gent d'aquesta mena segueixi manant o vol una altre cosa i aquí si que no cal que aconselli res, que cada pal aguanti la seva espelma.
Gracies a tots els que vareu firmar i si voleu fer quelcom tant la Imma com jo quedem, a la vostra disposició.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol
divendres 11 de desembre de 2009
Donem al REC.0, el que és del REC.0 i als “Entesos” el que és dels “Entesos”.
En un dels meus últims escrits, reprovava que en Pàmies, intentés atorgar-se l'èxit del REC.0, ni que fos una mica, parlant de sinergies, suports, camins etc. dels quals l'únic mèrit que hi té l'Ajuntament és haver condonat o perdonat la taxa d'ocupació del carrer, i no haver interferit.
Ara sembla que aquest èxit ha fet mal a l'orgull i la supèrbia, dels que sempre volen sortir a la foto. Aquest cap de setmana he llegit en mitjans locals declaracions d'en Aymamí, d'en Riba i del president de l'UBIC, intentant, portar l'aigua al seu molí.
En Riba, en un estat que no sé com definir-lo, si de ràbia continguda o quelcom que se m'escapa, deia que en la propera edició intentarien controlar-ho tot ells, redirigir les visites cap el centre i altres bajanades, sobre igualtat, justícia, equitat, o sigui una espècie de revolució francesa a la Igualadina "Liberté, égalité, fraternité", només li faltava amenaçar amb la guillotina els que no pensessin igual que ell. Que si aquí tots son iguals, que s'aplicaran no se quines normatives. Simplement escoltant-lo, si jo fos dels organitzadors, em quedaria al cos la impressió que el REC.0 va ser una gran cosa, però que no arribarem al REC.1.
Per acabar-ho d'adobar resulta que diu que si va tenir èxit, va ser degut a les brillants polítiques d'Entesa envers l'espai del Rec. Que la recuperació del riu es cosa seva (jo em pensava que la pagàvem entre tots a través de l'ACA), que si la Cotonera - sembla que ja es deu poder anar a visitar el museu de la premsa - (quina rapidesa tu!). Que si la regeneració del rec, etc.
Si no ho tinc mal entès, la seva idea és renovar la façana del riu urbanitzant-la i enderrocant algunes de les adoberies com les que van servir de botigues. I si pot ser, foragitar les poques adoberies, que encara queden en actiu (deu ser que no tenim prou gent a l'atur). Perquè desdirien de l'entorn, i a més fan pudor.
No entenc com es pot ser tan estruç i estret de mires. Sembla que iniciatives com aquestes obren noves expectatives i que el millor seria posar-se a disposició de la gent que ho va impulsar, gràcies al seu esperit i valentia, endegant idees originals que van ser molt reeixides. Així, en una pròxima edició, podrien superar l'èxit ara obtingut, i ben portat es podria estendre el benefici a més Igualadins. Però no. Ells a la seva i a continuar posant traves o intervenir per controlar-ho tot, i apuntar-se a les medalles. I així es queden el que ni es seu i s'apropien de les idees, que per les seves capacitats mai se'ls hi haurien acudit.
Aquesta gent d'Entesa no poden resistir-se a ser els protagonistes o xarrupar els espais dels altres, i se'ls hi hauria de recordar per a qui treballen. Ho fan per Igualada o per la seva major honra, gloria i butxaca? Estan al servei del ciutadà o només al servei del seu ego? Estan per ajudar i recolzar o és allò de "o mia o a la tumba fria".
Amb el magnífic document estudi per la comarca d l'Anoia, realitzat ciutadans de la societat civil, gratuïtament i sense ànim de lucre anomenat "Conca Futur", que va ser menystingut olímpicament, per aquestes lluminàries, ja s'hi expressaven idees de fer coses a l'estil de REC.0. Però clar tot el que no és una iniciativa d'Entesa, per sistema no es vàlid, perquè potser algú podria pensar que hi ha altres maneres de fer les coses.
Ja seria hora de tenir un Ajuntament menys protagonista, però que estigués de debò al servei dels ciutadans, i no a l'inrevés. Tal com van les coses, ens estan portant cap a llocs i situacions, en les que hi podem prendre mal tots plegats. I tot només per uns deliris de grandesa i necessitats de superar els seus complexes.
Finalment felicitar als organitzadors del REC.0, per una idea tan original i a la vegada compadir-los si accepten caure en mans d'aquests "Entesos", que com sempre fan, quan han vist els engonals del bou, ja poden dir que es mascle, i quedar-se'l en pagament per la seva perícia. Perquè el que ha sigut una idea genial, pot acabar per ser la cosa més vulgar i inútil en mans d'aquests sapastres.
I ho dic mentre em ve a la ment la Collon@da, i tantes iniciatives encetades per gent que pensa per si mateixa en benefici de la Ciutat, sense necessitat de cap tutela interessada, a la que es pressiona per deixar de fer les coses de manera altruista, per poder-hi posar gent de la seva colla evidenment, cobrant.
En fi com dic en el intitulat i deien en l'antiguitat, donem al REC.0, el que és del REC.0 i als "Entesos" el que és dels "Entesos".
Tan de bo que en les properes eleccions municipals arribin a l'Ajuntament gent al servei real del ciutadà i sense vocació de manipuladors. Perquè potser ja n'hi ha prou de tenir aquesta colla que tot ho volen tutelar, dirigir i cobrar. Això al menys és el que s'hauria d'esperar d'un poble adult, perquè potser ja som tots una mica grans per certes beneiteries.
Passiu-bé i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
dilluns 7 de desembre de 2009
divendres 4 de desembre de 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
